Raquel Canet Sancho
per en 9 Gener 2012
1,610 Vistes

Comença la por a tornar-me'n a anar, el desassossec, el flaqueig de cames, les llagrimes d'amagades, el record d'un dels millors nadals, i moltes altres coses...

Es torna a la rutina més dura, a eixa rutina d'estudi diari sense tregua i sense possibles pauses... 

Tot açò recordant-te a cada minut, el que serà més dur, més costós... però ja hem decidit que no anava a ser així, hem decidit que açò ho tenim que fer al nostre favor, convertir la distància en alicient i els kilòmetres en ganes... tot fer-ho per nosaltres dos, per eixe nosequè que fa que em tornes boja, que t'estime cada dia més i que l'únic destí possible siga el nostre futur, eixe que estem construint dia a dia i que res ni ningú podrà parar. 

No hi ha cosa del que estiga més convençuda!!

Gràcies per fer d'aquesta història, la història de les nostres vides, la millor història, la millor història d'amor... la nostra!

T'ESTIME princesa!

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
Talia
Eh... que no hi ha por a que te'n vages... eh que no tenim por de res. I de res són molts temes. Eh que no. Que no s'hi val =) Dintre de res són carnavalsss!! I ja hauràs acabat exàmens!! Ara toca fotre'ns un poquet en tot, per a després tornar a respirar!! =) Que aquest nadals han sigut respirs tot... Veure més
9 Gener 2012