Comença la por a tornar-me'n a anar, el desassossec, el flaqueig de cames, les llagrimes d'amagades, el record d'un dels millors nadals, i moltes altres coses...
Es torna a la rutina més dura, a eixa rutina d'estudi diari sense tregua i sense possibles pauses...
Tot açò recordant-te a cada minut, el que serà més dur, més costós... però ja hem decidit que no anava a ser així, hem decidit que açò ho tenim que fer al nostre favor, convertir la distància en alicient i els kilòmetres en ganes... tot fer-ho per nosaltres dos, per eixe nosequè que fa que em tornes boja, que t'estime cada dia més i que l'únic destí possible siga el nostre futur, eixe que estem construint dia a dia i que res ni ningú podrà parar.
No hi ha cosa del que estiga més convençuda!!
Gràcies per fer d'aquesta història, la història de les nostres vides, la millor història, la millor història d'amor... la nostra!
T'ESTIME princesa!