Dimcres 8 de desembre de 1999.
Avui he somniat a Sor Pilar, una bruixa de calibre (una monja de planta que em va amenaçar de treure'm els calmants si no menjava). Era una mala Sor(t).
Era xarnega, com la majoria del personal.
L'he somniat en el seu hàbitat, fotent bronques a tort i a dret. També he somniat a la Montse M.
Estava a l'hospital a la meva habitació 324. era de nit i la cambra estava en penombra, amb el llum general; la claror s'escampava pel sostre i difuminava l'ambient. -En el comandament, aquest llum era la tecla groga després del timbre, de color vermell-.
Del passadís hi pujava foscor total. Amb mi, hi havia, sorprenentment, la Montse M. De sobte, la porta s'obre i entra emprenyada la Sor(t) dels collons, Pilar: "Quiero hablar con vosotras". I desapareix. "Per què voldrà parlar amb nosaltres, què hem fet?". LLavors, nosaltres l'anem a trobar... Estava en un sala blanca com les bates de les infermeres. Aquestes estaven assegudes en unes taules rodones. Tot molt il·luminat. la dona, estava indignada amb mi, es veu... -igual que aquell dia que em va amenaçar-. Veia totes les infermeres, només els contorns, els rostres no: La Maria, Carme; les rentaculs: Carmen, Maite, Pilar, Trini, Lluïsa.... Després de donar vàries voltes sobre el tema, m'he despertat!