Pere
per en 23 Desembre 2011
611 Vistes

Fa uns mesos vaig conèixer un noi gallec a la feina, recent arribat aquí precisament per a aquest treball. De fet, estrictament per feina no coincidim mai, ens trobem de tant en tant a l'entrada, a la sortida o en altres espais compartits. Gairebé de bon començament, li vaig proposar un intercanvi: jo li parlava en català i ell a mi en gallec. Amb alguns dubtes, ho hem anat acomplint sempre. Ell està molt més exposat al català que no pas jo al gallec, com és natural, però la veritat és que les converses senzilles les puc seguir amb molta més facilitat que no em pensava, i resulta estimulant.

Aquest matí ens hem trobat, ha començat saludant-me i tot de sobte s'atura i diu una cosa com ara "òndia, et veig i ja em surt automàticament parlar en gallec, d'aquella manera en què sense pensar-ho et poses a parlar automàticament en una llengua a una persona".

Intercanvi aconseguit!

Publicat a: Personal
Ness
Quan les coses es volen, s'aconsegueixen. I llavors ens venen els quatre xarnegos que tota la vida han viscut a Catalunya amb aquella frase: "Como, ej que no entiendo"...
24 Desembre 2011
Pere
Els que després d'un temps segueixen sense entendre és perquè no volen, prou que ho sabem.
26 Desembre 2011