Divendres 26 de novembre de 1999.
El Joel es va estar a Santa Fe (Taulí), tota la nit en observació; aquest matí, en Joan i el meu pare l'han anat a cercar.
Es trobava dèbil.
Ahir es va "desmaiar" per les immediacions de la Plaça de Sant Jaume (Sabadell). Es va mig enterbolir i va perdre el coneixement.
Quan van trucar, encara estava insconscient. Al despertar-se, no recordava res: AMNÈSIA.
Ens ha fet un relat a trompades ja que no recorda ben bé com va anar tot; a trossos. Per exemple, no recorda quan el van recollir amb l'ambulància. quan es va despertar: no sabia on era, ni què havia passat, què havia menjat i on anava. Va haver de fer memòria per poder lligar caps.
Ha dit que el metge que el va atendre, per sort era català -insular-, que era molt amable i explicatiu (igual que el Rochy)...
Ara està assegut a prop de la taula i té son.
S'ha canviat de pantalons tacats de vòmits; va vomitar vàries vegades.
De santa Fe (Taulí) han de trucar per dir-li quin dia té hora amb el neuròleg. S'espera que sigui aviat.
Allà va convulsar dues vegades.
Quan el pare va arribar ahir de l'hospital, ja va dir que el Joel es trobava millor.
"Les infermeres estaven bones!". Això és un bon senyal.
Aquesta nit he dormit a trompades. Em despertava cada vegada que el peu em feia mal.
Rochy, què em vas fer?