Pere
per en 11 Desembre 2011
1,291 Vistes

A la vessant del turó de les faveles
la mirada de l'artista es multiplica
vers la ciutat immensa i plena de contrasts.

Mirades cap enfora del món de dins,
brut, cruel, salvatge i pobre, ben present
encara que molts ulls no el vulguem mirar

de tanta vergonya, de tanta por que ens fa
veure que el que amaga som nosaltres, retratats
amb la cara més fosca, en la faceta més lletja.

Entre tants ulls que miren un sol arbre de cerrell
i a sobre, coronant, la lluna, que tant li fa
qui sigui qui, li regala a tothom el seu encant.


Poema escrit arran d'aquesta proposta.

Publicat a: Personal