en 9 Desembre 2011
Passejo per la Girona vella i, tocant a la Sant Fèlix, em trobo amb aquest mirador cap a la devesa, amb els seus plàtans desgastant els colors finals de la tardor i, més lluny, les muntanyes, gairebé invisibles a la foto. I, a primera fila, demanant un protagonisme que no li pertocava, un xiprer que ve de baix punxa i travessa, tot cofoi, les vistes.
Publicat a: Personal