Marina
per en 5 Desembre 2011
2,095 Vistes

Diuen que de lluny tot es veu millor. El temps tot ho cura, la distància ajuda a veure-hi clar. Jo no ho crec així. La distància augmenta les sospites, els dubtes, les inseguretats. El temps refreda i oblida. Per això costa tant... L'amor trenca barreres. Sí, però la falta de diners en crea. Només penso amb tu. Amb mi i 43 persones més que veus cada dia de la teva vida mentre vas a la universitat. No és gens fàcil... Jo no podria estar amb una persona i no veure-la durant tant de temps. Quants cops ho hauré hagut d'escoltar això; suposo que els mateixos cops que he tingut ganes d'escanyar a algú. 

Però tot i així... què voleu que us digui. Les coses van com van. No he decidit estar amb una persona de tant lluny. Ha anat així. M'estima. L'estimo. Ens estimem. El patiment i les depressions que puc arribar a sentir en un moment, es tornen felicitat i amor en estat pur quan estic amb ell. Val la pena? Segurament sí. 

 


Publicat a: Personal
Ness
Quanta raó!!!!
8 Desembre 2011
Victor
Segur que si! T'estime molt amor! muak :**
10 Desembre 2011
Modest
Penso que si val la pena, l'amor fa que la llunyania sescursi i quan penses amb ell i ho fs amb intensitat, es com si ell tinguesis al teu costat pots esplicarli les tebas cabories i segur que et sentiras alleugerida i no fasis cas si et diuen sumis truites, el teu interior estara comode i satisfet ...Veure més
10 Desembre 2011
Marina
gràcies gent, moltes gràcies 😃
16 Desembre 2011