He anat a mirar una cosa a un centre comercial, avui. No he trobat el que buscava, però sí una altra cosa que m'interessava. He decidit, però, que no la comprava allà perquè preferia fer-ho en un altre lloc que m'agrada més, i m'he disposat a marxar per anar-hi. Abans, he decidit d'aturar-me un moment als serveis del centre comercial, per allò de les demandes del cos. A l'entrada, dos homes gairebé barraven el pas i m'he volgut escolar pel forat que deixaven quan un d'ells m'ha aturat. Aleshores m'he adonat de que era el vigilant, que hi havia un cartell. Mentre acabava d'atendre a l'altre home he tingut temps de llegir el cartell: l'ús del lavabo és gratuït si tens un tiquet de compra, i s'ha de fer un pagament simòlic si no el tens. Com que no havia comprat res, he tret la moneda, l'hi he donat maquinalment i he passat.
Quan ja estava una mica més alleugerit, el cap també se m'ha aclarit una mica. Pobre home, he pensat, quina feina més desagraïda, vigilant de lavabo d'un centre comercial, encastat en un racó petit, ni comfortable ni agradable i on la gent va amb la dèria de comprar i absolutament a la seva, com robots, sense ni mirar ni considerar mínimament als qui hi ha al voltant. Exactament tal i com jo acabava de fer, i continuament.
Quan he sortit, tot i que l'home estava atenent a un altre client, he dit ben clarament "adéu, bona tarda", i m'ha contestat.