T'estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne,
t'estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
Després de tan de temps i de tan poc alhora, no se massa bé com he pogut estar sense tu, i ara no trobe altre forma d'estar, que no sigui amb tu... et senc ací cada dia i no estàs, et senc tan a prop que es fa complicat no veure't cada matí al despertar o cada nit al anar al llit. El estimar-te s'ha convertit en una necessitat, en una necessitat tan dolça que no vull deixar que passe mai, que no pense deixar que passe mai. Gràcies per confiar-me les teues mirades, els teus somriures i gràcies per regalar-me els millors dies de la meua vida. Gràcies i mil gràcies per fer-me FELIÇ!
;)! #6
Dónes al meu món sentit.
T'estimo més que a res.
