Tic, tac. Foucault

Sols. Junts. Sols. Junts.

Com el pèndul de Foucault, el món gira al nostre voltant.

Com les estacions. Quan tu no estàs tinc fred, em pose trist i pensatiu. És hivern quan tu me manques i em plante quan és estiu.

I com tantes coses, els trajectes entre Ontinyent i València son mes llarges, la ciutat és mes lletja i l'habitació mes buida.

Igual que focault ara estem separats però tornarem a estar junts.

Tic. Tac.

Entre la vall i el Túria.

Victor Micó