Dimecres 24 de novembre de 1999.
Falten 5 minuts per les 14:00 p.m.
Ha estat un matí de nervis. Ahir el vespre vaig anar a dormir amb la incertesa de saber si demà (avui) em donarien o no l’alta. I sí que me l’han donat però amb data de demà.
A tres quarts de dotze m’han baixat. Abans de tot, m’ha portat a la sala de RX per fer-me una placa i saber si tot havia anat segons el previst.
Un cop feta, això sí, ja m’han enfilat a la camilla. Allà hi eren tots: el “madrileny”, la infermera que la setmana passada em va posar el iode i que avui ha dit unes paraules en francès i que no he entès. La infermera que el Dr. Viladot li va parlar en català i, evidentment, el mateix Viladot.
En Rochy estava assegut escrivint, impassible. Amb el braç recolzat a la taula i les ulleres, de muntura de pasta, al seu davant (després vaig deduir que es tractava de l’informe mèdic de la meva operació).
Quan m’ha vist, ha fet la pregunta rutinària: Com estàs? I jo, “Pse”. Ha estat en aquell moment que les paraules que tenia a punt per sortir de la boca, s’han fos i no he gosat dir res més.
Els meus ulls han passat revista a tot allò que tenia al davant. Al fons d’allà on era, hi havia un armari amb vidres transparents –com aquells que hi havia al menjador, molt abans que el pare fes el moble actual-; allà dintre hi havia tot tipus de benes de guix i altres objectes que ja no en recordo què eren...
Al cap de poc, ha vingut una infermera molt eixuta de paraules amb la serra de guixos: “No tinguis por, aquest instrument fa molt soroll, només talla guix...” Amb la manera poc curosa que tenia aquesta paia en tractar els pacients enllitats i com feia anar la serra, a mi no m’ho semblava pas. Del mal que em feia, tremolava i tot. Me’n feia tant que el Rochy va perdre els estreps –cosa molt habitual en ell i en molts traumatòlegs-. Quan van tenir el guix obert, he tingut la sort que el noi de Madrid ha continuat la feina. Quines mans!!! Suaus i fermes, de tacte calent. Eren blanques, de dits proporcionats i ungles ben arrodonides. Quin contrast amb les de la Maribel!!!.