Sent el parlar popular
Un d’ací i un altre d’allà
I de refons una veu alta
Em crida, record dels avantpassats.
És estranya aquesta llengua
Sent la pròpia del país
I és amada aquestes dites
Dels nostres pares i els fills
Reconec eixe soroll
Anomenat parlar
Per celebració parlat
O per afers generals
Cap tracte signarem
Si no és cloenda en català
“En Marcel tenim guerra”
Llavors qui sóc jo
“No oblida el poble qui ets
Vigilant els costums i lleis”
Això van ser els besavis
No som car mon avi,
Tu vingueres després.
A tu et seguirà la gent
“Marcel de bon home vingueres
No oblides allò que férem
Moltes famílies en resten
De parlar, clar i català”
Què faran les altres?
“Anem a consell i sometent”
I qui serà capità?
“Només ells et seguiran”
Ja t’ho vaig dir Vicent
Mala tria en feres
La mala sang no se n’avé
Ni per a reis ni per a sants
Fem la crida, tot lo poble
Arriben les notícies
De la ciutat de València
Fem la colla dels joves
“Apleguem tot el jovent
Fem la crida, tot lo poble
Tu en faràs tot llur guia
Tu vas ésser el primer”
Tu ets ara posat
Amb els primers forasters vingueres
“Jo trií les meues arrels
Mon cosí d’Urgell català”
“Lo poble espera, què em dius”
Si guerra fem, seguint el riu
Per vore València
Arrepleguem els serrans
Defensem lo nostre regne
Defendrem Catalunya