Estic caminant pel barri, fent el camí del metro a casa. Se m'ha fet força tard i els carrers estan pràcticament buits. Camino per la calçada, cosa que faig sovint en carrers de poc trànsit i especialment si vaig en direcció contrària a la dels cotxes. Em fa sensació d'amplitud, de llibertat. Tot de sobte em crida l'atenció un paper tirat pel terra. Sembla un diari Avui vell. La curiositat em fa desplegar-lo i tot: i tant que ho és, de vell! Concretament, del dia de Sant Jordi de 1977:
Com qui diu és gairebé una relíquia. Estic a punt d'emportar-me'l, però al final desisteixo, em conec i sé que quedarà com un tros de paper vell tirat per casa, poden més les ganes de no acumular brossa que la curiositat per llegir-lo. La portada, tan clara i contundent, és el símbol gràfic d'una època que sembla molt més llunyana del que realment és, però és clar, jo d'aquells dies no me'n recordo...
