Al començament del segle XXI, paral·lelament al moviment que va conduir a l'alliberament de la nostra nació, també va ser molt potent a Catalunya el moviment anomenat dels indignats. L'origen d'aquest moviment el trobem en la terrible crisi econòmica que va començar al final del primer decenni d'aquest segle. En aquella època, el gruix de la producció industrial s'havia traslladat a països amb mà d'obra molt més barata, fonamentalment del continent asiàtic, de manera que quedava poca gent que treballés hores i hores en cadenes de muntatge en què per altra banda s'hi havien millorat força les condicions dels operaris. Tanmateix, el gruix de la gent encara es dedicava a treballar en feines igualment alienants sense ser-ne gaire conscients, guanyant diners que després s'havien de gastar en activitats de lleure que els hi permetessin resistir aquelles feines que tan poc els realitzaven. Amb la crisi, al descontentament d'aquests treballadors s'hi va afegir un increment molt notable de gent sense feina que quedava marginada de tot el sistema social, a la vegada que perdia les prestacions compensatòries pels problemes de diners, de mala gestió i de corrupció de les administracions. Aquesta corrent de descontentament, que va assolir en molts pocs mesos una escala planetària, va rebre el seu nom de "els indignats" arran del llibre Indigneu-vos! del francès Stéphane Hessel.
Fragment d'un documental d'Enciclopèdia Catalana, any 2763
Seguint una proposta de Relats conjunts.
