Pel meu aniversari, els pares, entre altres coses, m'han regalat un llibre que feia temps que volia: Delirium, un món sense sentiments de Lauren Oliver.
5 d'Octubre, a la <<llibreria>> de El Tall Britànic (El Corte Inglés):
Mirava per les prestatgeries, indecisa. N'hi havia tants per triar i tan poc temps. Havia de ser un especial, simbòlic...
Potser Crepuscle?, vaig pensar.
No, em va dir que no li anaven els vampirs...
Mentre passaven els minuts, anava descartant desenes i desenes de llibres. Amb cada un d'ells em posava més nerviosa. Milions de noms creuaven per la meva ment, però cap m'agradava...
fins que, entre una gran pila desordenada de llibres, en vaig trobar un que ressaltava per sobre els altres. Era d'un rosa potent, amb caràcter.
Delirium, un món sense sentiments.
El nom era... interessant. El vaig obrir a poc a poc. Des de la primera pàgina, la de les dedicatòries, que em va agradar. Així deia:
<<Per a totes aquelles persones que, un dia o altre, m'han contagiat l'amor deliria nervosa; ja sabeu qui sou.
Per a la gent que me la contagiarà en el futur; em moro de ganes de saber qui sereu.
I en tots dos casos: gràcies.>>
Fascinant. No vaig dubtar a començar-me'l a llegir, i asseguda al terra de la llibreria com qui no vol la cosa, em vaig polir 30 pàgines pures i dures en 10 minuts. Malauradament, després va arribar el meu pare i va dir que tancarien d'aquí poc, així que vaig deixar el món on l'amor és una malaltia, un món sense sentiments.
Aquest llibre era un regal per a una de les meves millors amigues (a hores d'ara ja se'l deu haver acabat, és una màquina llegint). El pare, com que sabia que m'havia agradat força, TAMBÉ ME L'HA REGALAT PEL MEU ANIVERSARI!!!
Ja estic impacient per veure què m'espera a la pàgina 31.
Molts petons,
Aina xx