Ness
per en 11 D'octubre 2011
1,586 Vistes

(...) Era un fet que Jehudit no podia quedar-se com a “bella dorment” indefinidament, que un dia o altre, havia de trobar aquell príncep que l’hauria de despertar, besant-la.

No s’havia punxat amb cap fus sinó que un focus epilèptic l’havia estabornit desencadenant-n’hi d’altres de consecutius. De ben segur que l’escorça del seu cervell semblava una explosió solar amb tantes erupcions, erupcions de neurones despolaritzant-se incontrolablement. Una cascada de llum dintre la més absoluta tenebra. I això era el que hauria de trobar un cop es fes la llum definitiva, el moment crucial d’obrir els ulls tancats i d’esbandir el narcòtic que l’havia obligada a desconnectar-se de la realitat.

Publicat a: Literatura
Sigues el primer a qui li agrada això.