MOLLS m. (i ant. f.) o MOLLES f. pl.
Instrument compost de dues fulles de ferro unides per un clau a manera de tisores, però de tal forma que coincideixin de pla els dos extrems d'una i altra, i que serveix per a agafar les brases del foc o altra cosa perillosa d'agafar amb els dits, per a encrespar els cabells, etc.; cast. tenazas, tenacillas. Item unes molls, doc. a. 1444 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Los instruments serrals alguns són abtes... a traure, axí com tenallas e molls, Cauliach Coll., pròl. Uns molls de ferro bons, doc. a. 1606 (BABL). L'avi ab les molles de la pipa arreplegà una brasa per encendre-la, Genís Julita 14.
Var. form.: esmolls; ermolls; almolls; aumolls; esmolles (Una brasa que agafen amb ses esmolles, Alcover Cont. 503); ermolles.
Fon.: mɔ́ʎs (Empordà, Plana de Vic, Vallès, Barc., Vendrell, Gandesa, Ribera de Cardós, Rialb, Conca de Tremp, Pla d'Urgell, Camp de Tarr.); aɫmɔ́ʎʃ (Tremp); awmɔ́lʃ (Tremp); azmɔ́ʎʃ (Sort, Pont de S., Tremp); əzmɔ́ʎs (Bagà, Torelló, Solsona, Cardona, Vallès); ezmɔ́ʎs (Espot, Senet, Boí, Guissona, Artesa de S.); əɾmɔ́ʎs (Oleta, Conflent, Puigcerdà); mɔ́ʎəs (Eiv.); mɔ̞́ʎəs (Men.); əzmɔ́ʎəs (St. Feliu de C., Vic, Eiv.); əzmɔ̞́ʎəs (Mall., Men.); əɾmɔ́ʎəs (Puigcerdà); əɾmɔ̞́ʎəs (Mall.).
Intens.:—a) Augm.: mollasses, mollassos, esmollasses, esmollarrasses.—b) Dim.: mollets, molletes, esmolletes, esmollínes, esmolletxes, esmolleues, esmollones.—c) Pejor.: mollots, mollotes, esmollotes, esmollots.
Var. ort. ant.: mols (doc. a. 1410, ap. Alós Inv. 14); moylls (doc. a. 1458, arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
Sinòn.: mordasses, esmordasses, estenalles.
Etim.: del llatí mŏlles, ‘fluixos’, perquè les fulles metàl·liques que componen aquest instrument no tenen gran fixesa ni solidesa en llur unió.