valenciàdelnord
per en 11 D'octubre 2011
1,596 Vistes
#DCDCDC" valign="middle">
 

MOLLS m. (i ant. f.) o MOLLES f. pl.
Instrument compost de dues fulles de ferro unides per un clau a manera de tisores, però de tal forma que coincideixin de pla els dos extrems d'una i altra, i que serveix per a agafar les brases del foc o altra cosa perillosa d'agafar amb els dits, per a encrespar els cabells, etc.; cast. tenazas, tenacillas. Item unes molls, doc. a. 1444 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Los instruments serrals alguns són abtes... a traure, axí com tenallas e molls, Cauliach Coll., pròl. Uns molls de ferro bons, doc. a. 1606 (BABL). L'avi ab les molles de la pipa arreplegà una brasa per encendre-la, Genís Julita 14.
    Var. form.:
esmolls; ermolls; almolls; aumolls; esmolles (Una brasa que agafen amb ses esmolles, Alcover Cont. 503); ermolles.
    Fon.:
mɔ́ʎs (Empordà, Plana de Vic, Vallès, Barc., Vendrell, Gandesa, Ribera de Cardós, Rialb, Conca de Tremp, Pla d'Urgell, Camp de Tarr.); aɫmɔ́ʎʃ (Tremp); awmɔ́lʃ (Tremp); azmɔ́ʎʃ (Sort, Pont de S., Tremp); əzmɔ́ʎs (Bagà, Torelló, Solsona, Cardona, Vallès); ezmɔ́ʎs (Espot, Senet, Boí, Guissona, Artesa de S.); əɾmɔ́ʎs (Oleta, Conflent, Puigcerdà); mɔ́ʎəs (Eiv.); mɔ̞́ʎəs (Men.); əzmɔ́ʎəs (St. Feliu de C., Vic, Eiv.); əzmɔ̞́ʎəs (Mall., Men.); əɾmɔ́ʎəs (Puigcerdà); əɾmɔ̞́ʎəs (Mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: mollasses, mollassos, esmollasses, esmollarrasses.—b) Dim.: mollets, molletes, esmolletes, esmollínes, esmolletxes, esmolleues, esmollones.—c) Pejor.: mollots, mollotes, esmollotes, esmollots.
    Var. ort.
ant.: mols (doc. a. 1410, ap. Alós Inv. 14); moylls (doc. a. 1458, arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
    Sinòn.:
mordasses, esmordasses, estenalles.
    Etim.:
del llatí mŏlles, ‘fluixos’, perquè les fulles metàl·liques que componen aquest instrument no tenen gran fixesa ni solidesa en llur unió.

Ness
Com una mena de pinces, no?
11 D'octubre 2011