La Pableta
per en 21 Maig 2010
1,274 Vistes

Tot, absolutament tot, el que faig o el que dic té a veure amb tu.

Em costa horrors no relacionar-te amb la meva vida diària.

M'encantaria poder treure't fora del meu món una estona, descansar en solitari, dormir sense haver de comptar animals per treure't del meu cap.

Dormir sense despertarme per les nits, com abans.

Viure de carrerilla, però sense les teves presses.

Imagino com seria tenir-te al costat en despertar i somric només de pensar-ho, però llavors alguna cosa em prem fort  l'estómac i em recorda que això no passarà.

Que mai tornarà a passar.

Coses quotidianes com acostar-me al lavabo de bon matí i raspallar-se les dents amb una pasta que no hauria de recordar-me a tu però que, encara sense saber per què, fa que vulgui rentar-me les dents amb tu cada dia de la meva vida.

Esmorzar torrades i imaginar com seria portar-les llit,  jo els dimarts i tu els dimecres, i els dijous, i els divendres, i la resta dels dies de la nostra vida conjunta que mai serà conjunta.

Voler repartir el pes de la meva vida i de la teva vida, posar les dues vides en un pot i agitar ràpid, i després partir, partir la vida que surt a parts iguals.

Un tros per a tu, i un altre per a mi, que tu tinguis de mi, que jo tingui de tu.

I remoure amb tu, com es remou la crema per un pastís, i tocar-te una vegada més, i dos, i tres, i que ens desgastessim la pell.

I viure amb tu, i viure de tu, i viure per a tu.

Publicat a: Reflexions
Albert
Molt bonic, però recorda que mai és bo viure sols dels records...
21 Maig 2010
JumpyOi
-.- no et rallis nena... ànims
21 Maig 2010