Ness
per en 29 Setembre 2011
635 Vistes

Mentre altres pensaments feien les paus amb la memòria oblidada, el meu desig lliscava coll avall.

Era un somni bonic de tant real, deia la mare, que li va fer por, en la commemoració de la mort de l'àvia.

Una dona ferèstega, amiga dels xafarders, que venia mentides per fer-se escoltar. El seu marit, un murciano que feia pous -abans en deien miners- va matar a un home per negligència laboral. Va abandonar l'àvia mentre estava prenyada de la mare. Era un perdut. La seva filla li importava un rave. Només volia viure a casa d'un altre.

Aquell dia, 9 anys enrere, l'enterràvem l'àvia.

Ma mare va somniar la vivesa d'una música: Beethoven. Ella el dirigia -fins i tot en recordava la melodia que dies abans havia rebutjat- i, la seva mare, -l'àvia- que era sorda, hi sentia. Sempre enemistades fins a la tomba, per fi s'avenien.

Jo, a l'altra banda del somni, descansava en un mar de sang, en un cementiri buit de tombes; amb un sol serè que estavellava l'ànima.

Aquell dia, vaig somniar que em suïcidava.

Publicat a: Literatura
Sigues el primer a qui li agrada això.
Pere
Coincidència, que somiéssiu aquestes coses tan oposades? Si més no resulta curiós.
29 Setembre 2011
Ness
Sí... ma mare es va pensar que la seva mare -àvia meva- la volia veure morta. És molt curiós que moltes vegades jo la somniés relativament positiva. Per exemple, quan se'm va escapar la primera gata, vaig somniar la meva àvia que em deia cap oon havia de cercar-la. En canvi, ma mare sempre eren somn... Veure més
30 Setembre 2011