La nit és màgica. La nit ens inspira sensacions, ens fa reflexionar. El silenci, la claror de la lluna i la frescor. La lluna, gran amant de tots nosaltres, els nocturns. Ens acompanya i ens acarona tota la nit. Ens guia i ens canta una cançó de bressol perquè poguem dormir plàcidament un cop ens vingui la son. La nit... com m'agrada la nit. Els millors petons es fan a la foscor, on el tacte es torna el sentit més preuat. La nit ens fa pensar que l'impossible és possible, ens fa somiar i ens fa sentir alliberats. Aixeca el cap i mira el cel: negre amb punts blanquets brillants, tot n'és ple. És meravellós. Em passaria la nit desperta mirant les estrelles.
Però sense dia no hi podria haver nit, de la mateixa manera que sense guerra no hi pot haver pau. I mentre espero que les guerres s'acabin perquè hi hagi pau, també m'espero tot el dia a que el sol es vagi ponent de mica en mica perquè la lluna torni al seu lloc i, per mi, torni a ser una grano jornada nocturna de reflexió.
