M'agrada anar al cinema amb la meva parella. Però amb els amics no. Crec que si quedes amb els amics no és precisament per mirar una pel·lícula i romandre callats durant 2h. Perquè estar tanta estona sense dir res és impossible. Si vols comentar alguna cosa de la pel·lícula li dius al del costat, l'altre pregunta que què has dit i així successivament. Mentre, es crea un rebombori insuportable que fa que et perdis segons del film en els quals hi pot haver un mort, un petó, un engany... depenent de la peli. I si pagues 7€ perquè al final et perdis una part important... jo voto no.
Una altra raó pel que no m'agrada anar-hi amb amics és perquè sempre he acabat mirant una pel·lícula de merda. Certament, sóc una mica maniàtica amb les pel·lícules: ni de polis, ni de metges, ni tipus indiana jones, ni james bond, ni hardcores, ni comèdies americanes sense gràcia, ni espanyolades, ni franceses, ni harrys potters, no crepusculos, ni ciència ficció, ni... etc. Sempre hi ha excepcions però, en fi.
Això que sembla una tonteria, fa que ja no quedi amb certs grups d'amics als quals els encanta anar al cinema. M'estic tornant una marginada de la societat pel fet que no m'agrada quedar al cinema amb els amics.
Amb el xicot sí, m'agrada. Entre els dos podem decidir quina peli és la més entretinguda, i si no, un dia la tria ell i l'altre jo. Podem fer comentaris i no molestem a la resta de gent. Compartim crispetes i begudes. M'agrada, sempre i quan, no em trobi un grup d'amics a la sala.
Espero que la meva reflexió us hagi fet efecte i no aneu més al cine amb els amics. Gràcies.
