Ja sembla un any quan la teua mel va deixar els meus llavis.
Per increïble que parega hui he retornat al silenci blanc baix la llum de la lluna, on sempre recordaré la teua dolçor.
Avui per contra el meu alé et torna a perdre, i no a tu, al teu homònim alat, i per contra el mes paregut a vosaltres ara és el fum del tabac, un tabac que em fa oblidar, i un alcohol que em retorna a aquesta ruptura del meu mon idilic. Espere destruir aquella dita que ens recorda que tot temps passat fou millor.
Al meu voltant carasses, si bé hui és carnestoltes, aquestes romanen als seus rostres per enganyar al món, i a si mateixos, per fer-se retornar a aquest anguniós món. Irònic, s'enganyen per tornar a enganyar-se. I per desgràcia les llàgrimes substitueixen la mel.
Bona nit Ontinyent.
