Algú
per en 15 Setembre 2011
1,948 Vistes

Se sentia com una gota d'aigua que està apunt de veure's abocada cap a l'immens forat negre que representa l'aigüera. No tenia ni la més remota idea de quin se suposava que era el seu paper i tampoc estava tan avesat - o tenia tan de morro - per anar-ho a preguntar a la que semblava una secretària amb cara de pocs amics. Els qui estiguin acostumats a tractar amb administracions i secretariats, reconeixeran que no hi ha res que espanti més que una secretaria amb cara de buldog - pels qui no entenguin de races de gossos (que hom considera de cultura general) comunicar-los que la raça buldog es caracteritza per tenir la cara molt arrugada i la boca caiguda, de manera que sembla que sempre estiguin tristos, generalment la major part de representants de la raça tenen tendència a no controlar els músculs bocals, de manera que la saliva - també coneguda popularment com a baba - els hi rellisca de la comissura labial -. Després d'aquest petit parèntesis aclaridor, pels qui no presten ni un borrall d'atenció a les frases fetes populars catalanes, prosseguiré a explicar aquesta fascinant història que avui ens ocupa. 

Els fets que intentava aclarir en el paràgraf anterior abans de veure'm obligada a descriure una raça de gos en concret per fer més entenedor el símil de la secretaria, era el següent: 

- El nostre protagonista - és a dir, el senyor/a que avui ocupa el personatge central de la història - s'està esperant per ser poder ser atès en una de les formoses institucions del nostre petit país. 

- La secretària, que representa que va comunicant els torns - ja que és una de les múltiples feines que per llei ha de complir per completar el seu contracte (molt a desgrat seu) i poder cobrar a final de mes, ja que té una clàusula que així mateix ho especifica. Aquesta secretària en concret, té cara de pocs amics - recordeu el símil amb el buldog - i a més a més sembla anar molt atrafegada, de manera que el protagonista de la nostra història (anteriorment anomenat) té por que s'oblidi que la sala d'espera està plena de gent que espera pacientment, sense mirar gaire fixament a la secretaria, per ser atesos.  

Miraculosament, la secretària no s'oblida de la gent que la rodeja, i tot i tenir cara del buldog (terme anteriorment descrit - ja no es farà més èmfasi en aquest aspecte de la serceraria - ), és bastant eficient, i al llarg d'una mitja hora la sala d'espera va mantenint un equilibri precari, però que tot i ser precari no deixa de ser equilibrat. Davant de la sorpresa del nostre protagonista, només s'ha d'esperar uns quaranta minuts per sentir el seu nom cridat des de la boca pansida de la secretaria. 


Ja dins la consulta del doctor, el nostre protagonista té la sensació de ser un porc que, popularment com li diuen els castellans, li arriba el seu Sant Martí (extret de la frase popular: "A todo cerdo le llega su Sant Martín"). Comencen a suar-li les mans i recargola els dits polzes l'un amb l'altres. S’asseu a la cadira de la consulta del metge com si esperes el veredicte final d’una sentència a mort. Està malalt? Es curarà?

El metge, al seu torn (si us fixeu és el tercer protagonista que apareix a la nostra historieta), també està nerviós, però per un motiu molt diferent al del pacient. Resulta que ahir es va atrevir a exposar els seus sentiments a la Sandra – la subdirectora general del departament de recursos humans -, i aquesta va acceptar, després d’un període llarg de demora, anar a sopar amb ell. Per tant està nerviós perquè aquest vespre ha de demostrar la seva vàlua com a mascle de l’espècie humana. Però ara ha de fer un esforç sobrehumà per deixar de pensar en l'escot - per cert, molt ben dotat - de la Sandra i centrar la seva atenció a l'historial i el pacient que té al davant. Intentarà llegir l'encapçalament de l'informe:

- Senyor X

- Edat: 47 anys

- Motiu de les seves reiterades visites: es queixa de mal al fetge i a la part posterior del múscul del ventricle de l'orella esquerra (estimats lectors, no us espanteu, no tenim ventricles a l'orella esquerra).

La Sandra jugant a tennis, la Sandra vestida d'infermera, la Sandra passejant un buldog... a no, això últim no que semblarà que la Sandra passegi la secretaria (ho se, se que us he dit que no faria més referències a l'increïble similitud de la cara de la secretaria amb la cara d'un buldog, però com ja he dit, és tan increïble que semblen germans!). La Sandra menjant un gelat, el metge i la gerent.... la Sandra suada..... la Sandra......

Com podeu observar el metge està distret, i com que és un home, és a dir, que només pot fer una cosa a la vegada (oh, quin comentari més groller!), primer ha llegit les tres primeres frases de l'informe, com ja s'ha explicat anteriorment i després el seu pensament totalment lícit, ha començat a divagar sobre un possible futur amb la gestora de recursos humans de l'hospital. Per tant, ja tenim el nostre pacient observant amb cara de preocupació un doctor que l'únic que pot pensar en aquells moments és en el provinent escot de la Sandra.

Arribats a aquest punt el pacient té tres opcions:

1) Cridar l'atenció del metge i reclamar-li el bon tracte que tot pacient mereix.

2) Esperar pacientment que el metge desperti del seu estat hipnòtic i es digni a auscultar-lo i a fer-li les conseqüents proves.

3) Marxar indignat i proferir insults al doctor, la seva família i centrar-te especialment amb la mare del metge. Posteriorment, adonar-te'n que tota la sala d'espera de l'hospital t'està mirant, i amb un gest dramàtic però que no li manqui força, pujar el tercer pis, on casualment es troba el departament de recursos humans i demanar per posar una querella. No se perquè però tinc la sensació, que qui t'ajudarà a querellar-te contra el doctor per falta d'atenció, serà una gestora molt atractiva anomenada Sandra.


I tu.... què faries?   

Publicat a: Andorra
Sigues el primer a qui li agrada això.
clockwork
Moralment faria la 1, coneixent-me faria la 2 i en un estat de mala llet la 3 xD ho has escrit tu? molt bé senyoreta d'Olot 😛 Un consell, fa mal d'ulls aquesta lletra blanca petita amb tot negre... Cuida't 😃
16 Setembre 2011