Tot i que fa molt de temps que em vas deixar sempre et recordo, i últimamanet més que mai…no se perquè; bé si…perquè segueixo anyorant-te i no m’acostumo a que no hi siguis.
Et recordo darrera la porta , esperant a que jo entrés, amb aquell somriure que només perdies quan et posaves a recordar, t’ajupies per abraçar-me i fer-me els petons que teniem pendents de feia temps…ens veiem massa poc.
Recordo les partides d’escacs al teu depatx , no perdies mai la paciència amb mi i em feies repetir les jugades un cop i un altre fins que jo veia clar per on havia de tirar. Recordo les classes de mecanogràfia , sempre la mateixa frase que contenia totes les lletres de l’abecedari…”una noia com cal ha de saber escriure a màquina de manera àgil i correcte” em deies.
Recordo la teva inmensa biblioteca i recordo perdre’m-hi buscant el llibre que em deies,; sempre hi trobava alguna sorpresa al seu interior i t’agradava veure’m la cara de felicitat quan la descobria.
Anyoro veure la teva figura enmig de l’assolellat marc la porta del carrer, sempre impecable amb el teu vestit gris i ple de detalls: el mocador sortint tímidamente del la teva butxaca, el botons de canyell en forma de rubí, la corbata perfectamente aliniada i aquell barret tan senyorial que no dubtaves en aixecar per saludar a qui t’anaves trobant pel carrer.
Quants riures em vas ensenyar i quantes llàgrimes vam compartir recordant temps de guerra; encara se’m posa la pell de gallina quan sento l’Emigrant o en Cant dels Ocells.
Només volia dir-te que t’he fet cas…sempre has estat amb mi. Duc la teva aliança al meu dit, la vaig fer servir per casar-me, així hi podies ser tal i com em vas prometre; el papa no va vindre (estava massa ocupat) però hi eres tu. I tal i com em vas demanar he passat dels gamarussos que roben la inocencia de les noies i he trobat un home com cal. Té les seves cosses, com jo, i potser li canviaria alguns detalls que em fan patir massa sovint, però m’estima com ningú mai m’ha estimat i jo l’estimo a ell. M’ha ajudat a ser qui sóc i sempre m’ha recolzat en tot, estant o no d’acord amb mi. Tenies raó, costa molt trobar a algú que realment valgui i quan el trobes has de fer el possible perquè no marxi. Sé que a vegades no faig prou i que fallo tot sovint però et seguiré fent cas, sempre has estat amb mi guiant-me i no m’ha anat tan malamente,oi?
El papa m’ha fet mal tantes tantes vegades que no m’explico que porteu la mateixa sang…sort n’he tingut de tu.
Em sap greu no poder visitar-te, no tinc prou forces per no desmoronar-me, però et penso sempre. Perdona’m.
Gràcies per escoltar-me com sempre fas…encara et necessito avi.
T’anyoro i t’estimo més.
