en 5 Setembre 2011
Vas pel carrer capficat en això, i en això altre, i en allò de més enllà, i encara potser en allò, i ni t'hi fixes en un paperet d'oficina de color llampant enganxat al pal d'un semàfor del centre de la ciutat:
Però, com que el ninotet que diu si pots passar o no ha decidit posar-se vermell com un tomàquet, tot de sobte te n'adones de que el paperet és allà, i que duu un missatge que prou que podria ser per a això, o per a això altre, o per a allò de més enllà, i encara potser per a allò:
Així doncs, fora maldecaps!
Publicat a: Personal
elur: fúsquia! Té la seva gràcia, sona a fosc sense ser-ho. fanal: sí, fa il·lusió, és com una petita illa enmig de la ciutat. serra: sí, qui fos que ho fes tenia una bona vena poètica, i potser podríem dir que una certa vocació d'activista emocional.