El matí és fresc, suau, i traspua olor d'humitat. La incerta llum dels primers raigs de sol ressalten el to magnètic dels milers de matisos marronosos que entapissen la fageda aquests primers dies de tardor. Presoner de la màgia d'aquest espectacle incomparable, l'Arnau camina embadalit per l'antic bosc, deixant que la llum li acaroni la pell mentre el terra humit li agombola les soles gastades amb petons de fullaraca. No té res a fer, només ha d'estar alerta i esperar que passi el temps.
El sol avança i el dia és clar i net. Aprofitant aquesta avinentesa deixa que les seves cames el portin, tranquil·lament, cap al petit raconet dels sis avets, des d'on es pot gaudir d'una inigualable panoràmica de tota la vall. En aquesta època de l'any, el paisatge ensenya la seva cara més bella, com si amb l'esclat tardoral el bosc, conscient de l'imminent arribada de l'hivern, volgués assegurar-se de que al pou de la bellesa hi queden reserves suficients com per a arribar a la propera primavera. Des dels sis avets, l'Arnau observa l'esplendor que l'envolta, els mil colors dels faigs, les siluetes un xic més llunyanes de les alzines sureres, el verd immaculat de pins i d'avets. No gaire lluny, el mas de l'herbolari, el seu protector, ensenya la seva pedra decadent del color de la terra. Més enllà, la vila enyorada, l'indret que una vegada va considerar casa seva. A l'horitzó, la Serra de la Polaina, amb els contorns suaus de les seves carenes ben marcats per la llum.
Un soroll sec i inesperat trenca l'harmonia del bosc. L'Arnau es gira esverat, sorprès i espantat de l'estona que ha passat encantat, inconscient del món que l'envoltava. I ara, de sobte, es troba directament amb la mirada de l'hereu Robert, un encreuament de mirades profund, intens, incommensurable com els colors del bosc a la tardor. Un encreuament que vol dir que una vida s'acaba. La d'un dels dos.
L'Arnau ha guanyat la batalla. El cos inert de l'hereu Robert jeu al costat del que va ser el setè avet, aquell que va matar un llamp deu anys enrere. Tot i que ha guanyat, l'Arnau sap que ja només li queda una opció: escapar. La guerra és massa a la vora, i el seu amagatall ja no és segur. Cal assolir la frontera. Abans de l'hivern i abans que ningú no el trobi.