en 4 Setembre 2011
I ara ací, sola, recolzada al sofà, amb els núvols passejant pel cel i una sensació estranya al cos pense; Per què no anar-me'n i deixar-ho tot, tot? Per què pensar que no pot ser? Per què allunyar-me tant de la realtat que fa por? Per què no enviar-ho tot a fer la mà? Per què?
I no tinc resposta a cap de les preguntes que em passen ara mateixa pel cap, no tinc resposta i no se si vull tindre-la.
Jo també tinc poc...
Publicat a: Reflexions