Sense poder dormir per les nits estic per tu, per la teua absència, la teua buidor al llit, el forat que m'has deixat al cor. Sense tu la nit és fosca, la nit és nit.
Esperant que eixca el sol, esperant-te. cada soroll, cada racó, em recorda el sentiment al teu costat al teu costat i les ganes de tornar-te a vorer em martiritzen.
Per sempre teu, un valencià del empordà.
Publicat a: Personal