mutxina
per en 4 Agost 2011
2,700 Vistes

LOS CAMINOS DEL BOSQUE

 

Ahir mentre anava en cotxe vaig tindre un moment de pau interior genial. Gaudia conduïnt per un d’aquells caminets secundaris en els que els arbres enmarquen per banda i banda la carretera desgastada pels tractors agrícoles . Escolatva una d’aquelles cançons tan velles però que mai et deixen d’agradar i el cotxe semblava que anés sol. Tenia les finestres obertes, tot i que fa calor i tinc aire condicionat m’agrada notar com el vent em frega les galtes i em fa volar els cabells.

Heu tingut mai la sensación que us heu quedat estancats en el temps? Que no evolucioneu?...jo massa sovint.

Tinc una vida que m’agrada: algú que m’estima i algú a qui estimar, tinc el regal més gran que es pot fer a una dona, tinc una familia que m’estima, un sostre que el banc em deixa de moment, i uns ingressos , que tot i ser pocs, em permet menjar cada dia.

Que més puc demanar?...doncs no ho sé. Tinc neguits, ganes de ser més, de seguir aprenent, de provar, de coneixer…ara em sembla que tot el camí que porto fet se’m queda curt. Estic satisfeta de la meva vida, del que he fet fins ara, tot i que he deixat de fer d’altres cosses que m’haurien anat bé… Suposo que mai es te prou.

 

Tot aixó m’ha portat a experimentar cosses noves i a jugar a un joc que a vegades em fa por que se m’escapi de les mans; de momento per’xó, haig de dir al meu favor que sóc una persona molt racional, massa i tot a vegades. També m’ajuda el fet de que em canso fácilmente de les cosses que no m’aporten prou o que simplemente se’m tornen repetitives o no em creen cap tipus de sensación nova. Estic plena de dil.lemes amb mi mateixa i sempre li estic donant feina al meu cervellet. A vegades , també, m’enfado  per tot el que faig o el que busco i acabo fent les paus justificant-me que no faig mal a ningú i que quan surti el sol faré “borrón y cuenta nueva”…pero no ho faig.

Per sort, ahir, mentre s’acabava la cançó i la fullaraca deixava escapar alguns raig de sol em vaig adonar de tot el que tinc. No m’he quedat estancada i el camí que porto fet ha estat un camí de llarga distancia que haig de seguir, em queda molt caminar i tot i que les meves passes són petites estic arribant molt lluny. Em queda més de mitja vida de vivències i estic preprada i em sento prou forta per viure-les. Sé que sóc bona gent i que abans de fer mal a ningú me’l faria jo 1000 vegades més, …aixó em fa ser prudent i tocar de peus a terra. Ara em sento en pau i n’estic orgullosa i se que d’aquí uns anys quan miri enrera i vegi tot el que estic fent en el present somriure, doncs som el que vivim i totes les meves vivencies han fet que el meu sarró de felicitat i estavilitat es vagi enplenant.

 

Seguiré recol.lectant els fruits del camí: viuré, sentiré, experimentaré, m’enfadaré, somriuré,cridaré, somiaré, ploraré, cauré i m’aixecaré, …però sempre seré jo mateixa…

Sigues el primer a qui li agrada això.
mutxina
Jaltinc...compto amb tu perquè m'aconsellis i em critiquis quan calgui...com dic sempre, de tot se n'apren. benvinguda al meu món també. si et serveix de consol els mosquits s'ho passen pipa amb mi!! Molts petons wapi!!
11 Agost 2011