Ness
per en 3 Agost 2011
828 Vistes

Solen dir que les mares, ja bastant grans i que no han pogut acomplir la seva maternitat -o que ho han intentat fins a l'extenuació-, passen pels aparadors de roba per a bebès i es fonen de tristesa.

Davant de qualsevol botiga d'instruments, acabo badant nostàgica quan els meus ulls troben un Clarinet ben desat al seu estoig, per parts, a punt de ser tocat... Veus el preu i el cor et fa un salt. Inassequible mentre hi hagi sequera a Ensenyament.

Recordes notes; les posicions dels dits; els problemes que tenia per tapar-los i perquè sortís el so. Les llàgrimes que em queien quan hi havia una peça que sortia reeixida...

I sospiro.

Anhelo. Aquell infant que jo bressolava abans d'entrar a l'aula; de pasta de fusta, negra. Amb claus metàl·liques i una canya simple. Aquesta encara espera tornar a vibrar i emocionar algun cor trencat.

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
Pere
L'has d'enyorar molt, per força. Una pregunta: i de segona mà a internet no se'n troben? Potser en algun indret hi apareix una bona oferta.
3 Agost 2011
Ness
Els "baratets" són de 140 o 160 €. pensa que jo encara dec 350 € per les classes que em va pagar el meu germà pel taller de clarinet i 60€ per unes ulleres que no porto. Segons vaig sentir a dir al meu ex-profe de clarinet, les merdes d'ulles tan modernes, que semblaven per llegir, són molt POC FUNC... Veure més
4 Agost 2011