per en 21 Juliol 2011
1,144 Vistes

Hi ha persones que encara avui es pregunten el perquè de la nostra lluita. Les seves mirades burlesques i els seus comentaris poc afortunats, no aconsegueixen descobrir el veritable sentit de la nostra causa.

Nosaltres emperò, si que coneixem el motiu del seu silenci esgarrifós, de la quietud que els ha deixat les mans inertes; Ells no han set cridats per la Pàtria. No han set escollits.

Hi ha pocs catalans damunt el món, i d’aquests, ben pocs han sentit la feble i desesperada crida de Catalunya.

Aquells que l’hem sentida, coneixem bé el nostre destí: morirem abraçant la seva causa, morirem per engrandir i dignificar el seu nom. Als no escollits, perdre la vida o gastar-la per patriotisme, els semblarà un tribut massa elevat. Diran que un tros de terra no s’ho val pas! potser per això, Catalunya va decidir ignorar-los.

Ells es pregunten perquè insistim, perquè continuem aguantant el pes d’una bandera que els castellans ja han esparracat. Queden astorats en veure la nostra obstinació, no l’entenen, veuen que a nosaltres la sang ens bull clamant justícia, i aleshores ells s’agoiten les venes del braç, esperant beure dançar l’aigua vermella; però la sang, ells, la tenen mansa. No poden comprendre el que nosaltres sentim, doncs a les venes hi duen glaç, i al cor, no els hi ha arribat la crida de Catalunya.

Per això ens creuen folls.

Quan parlem de sacrifici, s’esveren. Sacrificar-se ells per la pols d’uns camins? Quan parlem de venjar els nostres morts, es neguitegen. Deixem els morts en pau, pensen, no fos cas que per defensar-los l’honor, castella ens castigui amb la mateixa pena. I ens diuen radicals i violents, a nosaltres, als escollits.

Quanta violència mesquina contra els nostres avantpassats, no hi ha en les seves paraules? A voltes la covardia és molt més violenta que el valor. Amb valor fas mal a l’enemic. Amb covardia, et fas mal a tu mateix.

Però ells no hi entenen de valors ni de covardies, només saben repetir com un instint innat, com si la duguessin incrustada al cervell, la paraula democràcia. Democràcia esdevé la seva excusa per no lluitar, per permetre l’anhilació absoluta del seu poble.

Els no cridats es poden confondre fàcilment amb els castellans, doncs en castellà responen a les seves preguntes , en castellà canten i escriuen, en castellà viuen i en castellà els sembla bé viure; tot els sembla més fàcil i millor, que no sentir la teva crida.

Ells, capaços de matar per aviam qui entra abans a la perruqueria, o per tenir el cotxe més ben tonejat, ens diuen folls a nosaltres, que només ens comportaríem així per la Pàtria.

Tot els sembla més important que tu, tu sempre pots esperar, ja tindran temps per tu en un altre moment! Tres segles fa, que els no escollits t’aparten, fent passar davant de la teva causa, mil raons ridícules i estúpides. Però a tu aquest menyspreu ja no t’importa, per això, seleccionares els teus fills, i escollires els que no tenien pressa per anar a la perruqueria ni per tonejar un cotxe. Escollires els que tenien pressa per fer-te lliure i plena, escollires els que no tenien altra raó de viure, que la de complir la teva venjança contra castella; i un cop escollits, els feres arribar la teva crida.

T’hem sentit Catalunya! Les teves paraules se’ns han gravat damunt el cor, i la sang se’ns ha desglaçat, fins a cremar-nos la pell i les entranyes. La nostra única causa ara, ets tu, què importa, de què s’ens acusi? Nosaltres ens sabem escollits teus, i cap insult, ni rialla, ni menyspreu, podrà frenar-nos.

Es pregunten el perquè de la nostra lluita. No comprenen que vulguem morir per tu. No hi fa res. Ells sempre seran els que no escollires.

Farem la teva obra amb les nostres mans, i el món sentirà la teva paraula, a través dels nostres llavis, doncs per tu hem set escollits, i per nosaltres, tu tornaràs a la vida.

 

Els Intransigents de Catalunya

 

 

 

Publicat a: Política
Sigues el primer a qui li agrada això.