mutxina
per en 5 Juliol 2011
2,045 Vistes

Amedioambiente_las-mariposas-europeas.png

 

 

A  vegades tinc la sensació que encara estic fil.lant el meu embolcall. El meu racó on poder-m'hi estar i creixer, fer-me gran i madurar; protegida del mon exterior i de les persones sobretot.

A vegades tot em ve gran i crec que el mon on visc és un mon de mentida. Un món mogut per interés, que de fet és com a de ser, però no a qualsevol preu. Jo tinc els meus interessos personals i la meva fita és a conseguir-los, però per mi mateixa, sense necessitat d'utilitzar a ningú ni fent veure que soc qui no soc.

I cada cop tinc més clar que soc una papallona: he aprés a sobreviure essent un cuc durant molt de temps; he pujat per branques enlairades, he esquivat depredadors afamagats, he sabut alimentar-me i m'he tret les castanyes del foc més d'un cop. He contemplat de molt lluny les papallones enlairant-se amb les seves boniques ales, he somrigut més d'un cop quan se m'acostaven pensant en ser una d'elles algun dia...i ho soc!

Tot i que avui m'he adonat que encara soc dins del meu sac, se que he crescut i que tinc les ales plegades darrera meu. Són unes ales preciosses, de tons liles, verds i blaus...de sencills dibuixos perfilats en negre. Sento que quan les desplegui i pugui enlairar-me res ni ningú em podrà frenar el vol. Seré allà dalt, per sobre de vosaltres i us observaré. Podré veure amb perspectiva tots aquells cucs que s'enreien de mi pensant que mai seria papallona, podré veure com tots els que buscaveu papallones us quedeu observant-me sense saber que dir...Només havieu de tindre paciència, costa molt fer-se gran i val la pena esperar.

Fer-se gran i tindre les cosses clares requereix saber estar quan cal i en tot moment, cada cosa passa quan ha de passar i de tot se n'ha d'apendre. Jo he sabut viure segons era i m'ha arribat l'hora; ara puc recollir els fruits de l'experiencia i aixó em farà forta i valenta. Sóc capaç de saber qui es movia al meu voltant per interés pur i qui seguirà al meu costat. A les meves ales hi dibuixo totes aquelles cares que realment són amb mi i sempre hi seran, ja no m'he esforçat a gravar qui m'ha fet sentir en determinats moments i m'ha apartat quan ja no li anava bé o ha trobat una papallona amb millor flor.

Sabeu? no tots els cucs s'arrosseguen per sempre, s'ha de saber triar, doncs aquest món està ple de "capullos" que semblen molt i en realitat estan buits.

Avui les meves ales dibuixen un somriure.

Sigues el primer a qui li agrada això.