per en 30 Juny 2011
1,304 Vistes

  

Pàtria catalana;

 l’orgull és el teu escut,

 l’honor, la teva espasa.

 Però l’honor no es clava en la deshonra,

 i castella viu, perquè la deshonra la salva.

  

Catalunya,

 grat és sentir ton nom,

 malgrat haver-lo esculpit en  marbre.

 Grat seria morir per tu,

 si morint, poguéssis tornar a alçar-te.

  

Pàtria de gloriosos comtes-reis

 que de la lleialtat en feren llei i norma.

 Avui les normes ens les hem saltat,

 i t’hem traït,

 abandonant el teu cos sota l’espasa d’espanya.

   

La vergonya de la nostra traïció

 t’ha ferit més que les armes castellanes,

 i ajaguda d’indignació,

 espanya ha aprofitat ta flaquesa

 per apunyalar-te.

  

La teva sang s’escapa de tu,

 mentre el blanc de la mort

 et tenyeix l’ esguard  envellit i decebut;

 un esguard sense esperança.

  

El que castella ignora

 complaguda amb la seva acció,

 És que les nostres venes s’obren,

 i la nostra sang

 et bombeja el cor.

  

Pren les nostres vides Catalunya,

 agafa la força de les nostres mans;

 que la teva vida és la nostra,

 i si tu et salves, nosaltres abastarem la salvació.

  

Aquí tens els nostres braços,

 aixeca’t doncs,

 i dirigeix –los cap a la victòria

 colrant-los de valor i determinació!

  

Quan el sol surti demà,

 la sang que tenyirà les pedres

 serà la firma de la teva llibertat.

  

Els intransigents de Catalunya

 

  

 

 

Publicat a: Política
Sigues el primer a qui li agrada això.