L'11 de setembre commemorem una derrota. Dies abans i dies posteriors, la terra va tenyir-se amb la nostra sang. Sang catalana vessada per mans castellanes i franceses que aconseguien d'aquesta manera, arrabassar-nos la llibertat.
Gairebé 300 anys després, la diada de Catalunya vol recordar aquella derrota. Ho fa amb celebracions i dinars populars com si els morts d'aquell dia no mereixessin ni el respecte ni l'admiració que per força han de causar-nos.
Des de fa anys, els Intransigents de Catalunya promovem un dejuni popular en memòria de totes les nostres victímes, en memòria de tots aquells que van saber donar les seves vides i robar les dels enemics, en nom de Catalunya i la seva llibertat.
Què és un dia de dejuni com a mostra de respecte i gratitud? un petit sacrifici de no res. Un lleu sacrifici que demostrarà que respectem la seva dignitat, dignitat que queda malmesa quan fem botifarrades populars damunt el seu fossar. L'11 de setembre no és una festa pels catalans. És un dia d'odi, un dia en que recordem que castella ens vencé i humilià. No és una dia per fer gresca i xirinol·la, és un dia de reflexió, de replegament, és un dia de dol.
Catalans, l'11 de setembre, dejunem per la Pàtria! dejunem per tots aquells que castella va esborrar quan defensaven amb les seves vides, la nostra pròpia llibertat!