Catalunya fa massa temps que s'arrossega llastimosament pels camins de la vergonya i la solitud. No troba mai un braç on arrepenjar-se ni una mà que li eixugui la llàgrima permanent que li ha esborrat el rostre. Catalunya camina sola, sense altre companyia que la deslleialtat i l'abandó d'uns fills mediocres, d'uns fills indignes.
Catalans: abans d'abandonar la Pàtria, recordeu que és la sang de Catalunya la que us bombeja el cor, que és el seu alè el que fa que us visquin els pulmons, recordeu que sense el seu nom seríeu escòria, que sense la seva llengua seríeu animals condemnats a parlar en l'idioma dels castellans.
Abans de condemnar aquesta terra a l'oblit recordeu que amb ella desapareixereu també vosaltres. Recordeu que quan a ella se li aturi el curs de la sang s'us eixugaran les venes i quedareu esblanqueïts pel somriure de la mort!
Perquè ho heu permès, perquè hem arribat fins aquí? és que potser us sembla que no és prou bona per a vosaltres? tant pretensiosos ens hem tornat, que aspirem a més? tant cecs som que no veiem que la nostra grandesa rau en la seva? que la nostra llibertat és impossible en la seva esclavitud? que la nostra dignitat és fum, si la deixem morir sense honor? tant estúpids ens hem tornat que no veiem que els nostres camins van lligats, que els nostres destins són un de sol?
Catalans que fa segles que beseu la deshonra, alçeu-vos gloriosos contra els enemics de Catalunya, mostreu-los l'orgull de la nostra sang, humilieu-los, destruïu-los!
Si nosaltres sabem fer-nos dignes de Catalunya, Catalunya sabrà fer-se digne del món!