Albert Vila
per en 15 Juny 2011
547 Vistes

M'agradaria fer cinc cèntims sobre la meva petita i particular història moderna. 

 

Al 1995 amb 25 anys  vaig decidir muntar amb un company un petit taller de joieria. El meu pare em va ensenyar aquest ofici i jo he trobat en la meva feina la capacitat d'expresar-me i realitzar-me. Ja porto 16 anys avocat en aquest projecte personal i n'estic molt del meu treball el qual exposem desde fa 3 anys i de manera ininterrompuda al nostre web www.aurum.cat .  No  tinc cap intenció de treballar d'una altre cosa ja que per mi mitjançant la joieria s'expressen una gran quantitat de sentiments  emocions. El neixement d'una persona , el compromís entre dos joves que s'estimen o la voluntat de compartir la vida amb la teva parella.... totes aquestes etapes de la vida es simbolitzen en quasi totes les cultures amb algun tipus d'objecte persona, una joia.......

Va ser al 2003 quan junt amb la meva parella, la Maria, una noia punk de Madrid i amb la qual ja compartia desde feia 2 anys la meva vida, vam decidir comprar un apartament de segona ma aprop de la feina, eren moments d'eufòria econòmica i nosaltres sense molts recursos econòmics però amb molta voluntat de treballar ens vam deixar seduïr per l'entitat amb la qual estavem treballant amb la nostra petita empresa, no ens van posar pas molts problemes per aconseguir un crèdit hipotecari sobre la nostra vivenda, i de ben cert que sabiem que seria difícil però que coneixent la poca protecció que hi ha sobre la vivenda de lloguer i l'alt índex especulatiu que hi ha sobre el mercat del lloguer valia la pena probar de comprar.

Tot va anar sobre rodes i des d' aleshores vivim i treballem com a descosits per fer front als nostres compromisos. No seria sincer si digués que sempre hem pagat els rebuts amb rigorositat, la nostra feina , com la majoria puja i baixa, a vegades fas treballs que tardes en cobrar però sempre que no hem pagat a temps ja ens han cobrat a part dels interessos de demora unes comissions més que substancioses.

Tot va anar tirant fins a la primavera del 2009, poc a poc la nostra entitat financera "La Caixa" va anar endurint les seves condicions  en tots el seus productes, així que poc a poc també ens vam anar estrenyent el cinturó. Cada vegada els terminis per enderreriment de les amortitzacions en van anar escurçant, sota la pressió de perdre allò sobre el qual has treballat tants anys.

A l'abril del 2009 després d'haver pagat aprop de 90.000 euros dels quals aproximadament  uns 70.000 eres interessos, i davant el retard de 3 rebuts (2300 eu) van interposar una demanda davant els jutjats per embargar la vivenda, ja en aquell moment no va servir de res dir-los que seguiem tenint feina i que en breu els portariem diners.

Amb ajut de la meva família i després de pagar als jutjats tots el rebuts a més de les despeses dels advocats de "La Caixa" uns 6000 euros, van aconseguir treure el contenciós de la judicatura "espanyola" en total la meva família era 10000 euros més pobre. D'això ja fa dos anys. No fa falta donar cap detall de les nits que vam passar, dels nervis, de la impotència davant de qui té la teva vida penjant d'un fil amb una "gillette" a l'altre, amenaçan-te  i sense cap mena de sortida possible...........

 

Ara hauria de començar la meva feina... però abans m'agradaria respondre la pregunta que feia Josep Cuní als "Matins de TV3":  Us sentiu representats pels que volen impedir l'accés dels diputats al parlament???.......

Jo he de dir que no ho sé..........., però el que sí sé,   ..... és que ara per ara cap diputat  no em representa , el que sé del cert és  que tenen un bon sou i que tenen masses  lligams i deutes amb el poder dels bancs i les grans empreses. Ara penso que de fons ens hem de fer una pregunta molt senzilla,  quant pocs decideixen sobre la vida de molts, és democràcia.........?  o s'assembla més al un sistema tutelat .........

 

Amic Josep,,,,,,,,,   res neix, res canvia sense patiment................... Suposo que els qui ara s'aferren al sistema ho entendran d'aqui uns anys.....................

Sigues el primer a qui li agrada això.