Avui una de les persones més importants per mi se'n va a viure a Saragossa. Una de les meves millors amigues m'abandona. Sé que és el que ella vol, però tot i així... no puc deixar de sentir-me trista. La meva Sandri, el meu solet. Et trobaré molt a faltar (R) ~*. Els últims VUIT anys em recorren per la ment. Des d'intentar escapolir-nos de fer gimnàs, passant pel viatge a la neu, port aventura, les primeres festes, les primeres borratxeres, els primers nois,..., fins acabar a que te'n vagis amb el teu amor quasi a punt de casar-te. Molta sort, sempre estaré pel que et faci falta i pel que no. T'estimo.
La gent va i ve, però només elles m'acompanyen i es queden amb mi sempre. Tant una com l'altra. No puc explicar qui sóc jo si no explico qui són elles.
Fins aviat sandriii!
