INTRODUCCIÓ
La entrevista que he dut a terme ha estat feta a la meva àvia paterna, DT, ja que és la única que segueix viva, ara té 75 anys i va néixer l’any 1936.
Quan es va iniciar la guerra només tenia 2 anys i per això no se'n recorda de gaires coses de la seva infància, però, si dels records que li queden d’aquella guerra tan dura i també per moltes coses que la seva mare li va explicar al llarg de la adolescència.
Van viure moments molt durs, ja que a causa de la Guerra van perdre un pare, i la seva mare un marit i l’home que duia els diners a casa i això va ser un factor que va influir negativament, pel fet d'haver de treure una família endavant en temps de Guerra.
No era una família gaire acomodada, però, ella no recorda haver passat gana, però, si no va passar gana va ser gràcies a la seva mare que va treballar moltíssim perquè a la seva filla no li faltés de res i molt menys que passés gana.
La meva àvia parla de la seva mare amb una gran admiració, perquè al cap dels anys s’ha anat adonant de tot el que van passar i de lo forta que va ser la seva mare perquè no va tenir ni temps per lamentar-se ja que només pensava en la seva filla, que era la meva àvia.
ENTREVISTA
- En els temps de Guerra, on vivies?
A Terrassa, igual que gran part de la meva família.
- Quants anys tenies a l’inici de la guerra? Com vas viure aquesta infància?
Doncs jo tenia 2 anys, per tant vaig néixer en temps de pre-guerra, no tinc cap record feliç de la meva infància, tampoc infeliç, però, no era com ara que podeu sortir al carrer a jugar. Abans no podíem jugar a no ser que fos a casa, però jo al ser filla única m'avorria bastant i sempre estava ajudant a la meva mare cosint al taller, allà totes les dones em mimaven bastant perquè era la petita encara que jo tenia molta vergonya. Me'n recordo que casa meva sempre estava ple de màquines de cosir, de costurers i de dones que anaven amunt i avall.
- Coneixes a algú que va participar activament a la guerra?
Si, és clar. El meu pare i va ser i allà és on va perdre la vida. I molts varons veïns van haver de anar a lluitar al front.
- Com va afectar la guerra dins de casa teva?
Va afectar molt durament, ja que aquesta guerra va deixar a la família sense pare a la seva filla i sense marit a la seva dona i per tant sense diners, perquè ell era la principal font d'ingressos a la família. Va ser un pes molt dur per a la meva mare. A mi no em va afectar gaire perquè casi no el vaig conèixer i no tinc cap record seu, però, quan anava creixent, la meva mare em parlava d’ell molt sovint i ho feia amb una gran estimació.
- En quan a la alimentació, veu passar molta gana?
Jo no recordo haver passat molta fam, però, com que si que era una època de passar gana, cada família tenia unes cartilles de racionament que havies d’anar a buscar a les cooperatives amb las que et donaven productes, però, només per cobrir les primeres necessitats, perquè no et morissis de gana i prou.
- Com se’n va sortir al final la teva mare per tirar endavant després de la postguerra? Devien ser uns temps molt difícils a casa teva, no?
Si, però per sort ma mare, al cap d’un temps al paro, encara que feia alguns "arreglos" de modista, però, en treia molt poc, va aconseguir un lloc de treball a la fàbrica AEG (l'electra), llavors ja va tenir un sou que va anar molt bé a casa. A més a més en aquesta fàbrica de guerra es va fer el primer menjador d’empresa, així que a casa ja no teníem tantes despeses i també podíem anar a comprar a la tenda de la fàbrica que ens sortia més barat i poc a poc vam anar recuperant la economia i ja estàvem més acomodats perquè al jo ser més gran i estar cosint també eren més diners per casa, vull dir que tot i que al principi la meva mare va tenir que estar lluitant per treure'ns endavant al final ja estàvem més tranquil·les en quan als diners que entraven a casa.
-
De quin bàndol éreu?
Érem republicans, nosaltres també érem religiosos, però, quan va començar el regim, tot i que érem obligats a anar a la església, diguem que en certa manera seguíem tenint fé, però, no ben-bé en la Església Catòlica.
- Com va afectar a la resta de la teva família?
Bé, com totes les guerres, no porten res de bo, així que tots els negocis familiars van ser requisats pel nou règim de Francisco Franco, eren negocis de la construcció i es va perdre tot perquè estàvem en el bàndol vermell.
- En algun moment veu tornar a sentir la tranquil·litat d’abans de la guerra?
Jo no recordo l’època de la preguerra perquè era molt petita, però, fins que Franco no va morir crec que ningú va esta tranquil del tot, ja que vivia cada dia expectants al que podria passar o a les barbaritats que farien.
- Quines seqüeles psicològiques et van quedar d’aquella guerra?
Doncs, molta tristesa, perquè per aquella guerra jo vaig perdre un pare que per lo que em va explicar la meva mare era un home fantàstic i s'estimaven amb passió i va ser molt cruel que un home innocent pagués per algú que no recolzava. Peró vaig aprendre lo fort que s’ha de ser a la vida i que les coses passen a qui menys colpa té a vegades però, això és la vida.
- Ara mateix quins records tens d’aquella guerra?
Home jo no és que me'n recordi de gran cosa, ja que el temps fa que la memòria oblidi i ho veig tot molt lluny i me n’alegro perquè sembla mentida que tot això hagi passat.
OPINIÓ PERSONAL
Crec que aquest treball, encara que per a mi no ha sigut gaire agradable perquè per a la meva àvia va ser dur haver de recordar, no tant per ella, sinó per tot el que la seva mare va suportar. Ella la té molt idealitzada. Peró, m‘ha aportat moltes coses i tenir la oportunitat de saber i sentir un testimoni de primera mà és molt bo perquè te n’adones de que allò que estàs estudiant i veus als llibres de text i de tot el que t'examines hi ha gent que ho ha viscut en primera persona encara que a vegades sembla mentida.
Ningú no hauria de saber que és la fam o les desigualtats per tenir creences o recolzar coses diferents d'uns i d’altres i aquí està al problema de l’absolutisme i de la concentració del poder com en el franquisme.
Perquè Franco no tenia cap mena de dret sobre cap persona, però, al fer el cop d’estat tot el poder el tenia ell.
Crec que la meva àvia tampoc recorda gaires coses, però, m’ha impressionat l’amor que tenia cap a la seva mare i com valora ara tot el que va fer per ella perquè quan era petita no n’era conscient i a mesura que anava creixent se n’adonava més.
Per a la meva àvia va ser molt gratificant i la va animar que la anés a veure i que fos perquè ella era la única que em podia ajudar a la hora de fer aquest treball i es va sentir molt orgullosa i contenta perquè es va sentir útil.
M’ha agradat molt fer aquesta entrevista perquè gràcies a la meva àvia he pogut saber tot el que es va viure i el que ella i la seva família va viure.
No he pogut adjuntar material original perquè les fotografies i altres documents ho té el seu fill, germà del meu pare, que viu a Madrid, encara que la fotografia de la màquina de cosir si que està a casa seva.