Montcau La Mola
per en 13 Juny 2011
1,769 Vistes

 

Introducció:


L’objectiu del meu treball es saber com es va viure i de quina manera la Guerra Civil i el duré a terma gracies al JB i a l’ EG.

 

El 1931, hi va haver un derrocament de la monarquia i va perpetre que es proclames la República, pero diversos conflictos entre partidaris de les reformes i els que s’hi oposaven va donar lloc a una Guerra Civil ( 1936-1939).


Durant la Guerra, va ser un temps de por i penúries, es va entenebrar la vida quotidiana per causa de l’ escassetat d’aliments i la por de les represàlies de l’enemic. Tota la població estava profundamente atemoriza per els atacs aeris sobre les ciutats i per l’efecte criminal de les bombes, la gent a cada instant enstaven pendents de si sonaven les sirenes, fet que els avisaven de que anesin rapidament a  buscar protecció als refugis. Els refugis esaven construits sota terra, a l’entrada hi havia una petita infermeria per si algu estava ferit, dos lavabos (un per a les dones i un altre per a els homes) i despres tot de matalasos per a la gent. La penúria economica també va ser molt important ja que els aliments van començar a escassejar molt aviat i aixo va provocar l’acaparament de productes i l’aparició d’un mercat negre. A la zona republicana, centenars de milers de persones van abandonar les seves cases i esdevenien en refugis amb condicions de vida molt penoses.

 

Entrevista a JB:

 

Quants anys tenies quan va exclatar la guerra civil? 

Vuit anys, doncs vaig nèixer el 10 gener 1928

 

Algun familiar teu va tenir que marxar a lliutar?

No. El meu pare va nèixer a l'Argentina i quasi un bebè, els meus avis(catalans) varen tornar a Barcelona, per aixó tenia doble nacionalitat, espanyola i argentina. Això el va lliurar d'anar a la guerra, però sí recordo que vàrem estar apunt de marxar a l' Argentina, amb un vaixell que el Consulat va noliejar per els súbdits d'aquell pais. Desprès es vàren desdir.

 

Quin bandol recolzava la teva família?

Aquella edat, ni idea. A més a més, si els pares parlaven de politica o feien d'amagat.

 

La guerra hos va influir en l’ambit familiar ?

No, excepte quant els bombardejos de l'aviació enemiga es van intensificar a Barcelona i algunes bombes varen caure als voltants del nostre barri, mercat de Sta. Caterina. Aleshores els pares durant la setmana vivien a diferent lloc. El pare i el meu germà a Barcelona. on treballaven. La mare i jo a una barriada de Cornellà, on teniem una caseta tota envoltada de camps de conreu i  arbres fruiters. Una maravella !!
Jo i altres amiguets anaven per els camps mig afamats, agafant fruita i recordo carxofes que les menjaven crues, arribant a casa amb la boca negra. Tambè ens havia empaitat el pagès. Una passada !!
La cara trista, era quant bombardejaven de nit a Barcelona. Tots els veïns del barri sortiem al carrer i veiem perfectament les explosions i els fars de la defensa, tot cercant els avións.
Com d'heuría patir la mare!! Fins al cap de setmana no sabiem la sort del pare i germà.

 

Durant la guerra amb quines condicions vareu viure?

Doncs ja pots veure. Mal menjats i amb la por a sobre.

 

Com os proteguieu dels diversos atacs? Vas viure algun bombardeig ?

Oi tant !!. Quant  estant a Barcelona sonaven les sirenes d'alarma aèria, nosaltres i d'altres veïns ens reuníem al pis principal i esperar que pases l'atac.

Quant vàren caure unes bombes al mercat de Sta. Caterina, jo estava a una botiga aprop i vaig tenir un gran ensurt.

 

Com va influir el franquisme en l’àmbit de l’educació?

Aleshores crec que totes les escoles eren cristianes i l'enssenyament era estrictament en castellà, religiós i politic. Molt ressar, molts parenostres, cada setmana confesar i combregar, moltes misses, inclós els diumenges perquè entraven a les notes de fi de mes. Els capellans també ens pegaven als dits amb una regla, pobrets eren tant bons. En fi, saturats de religió, que sense donar-nos compte ens menjaven el coco.
També, rebre una eduació només amb castellà, a influit durant molts anys i fins ara també, el saber parlar i escriure la meva llengua correctament.

 

Com et va sentar el cop d’estat de Franco al 1936?

Aleshores amb només 8 anys, no tenia prou coneixement per opinar. Ara sí. Va èsser un cop d'estat, contra la voluntat del poble.

 

Durant la guerra, vas perdre alguna persona coneguda o estimada?

Poc coneguda. Era un xicot que treballava a l'emprenta junt amb el meu pare i va èsser cridat a files amb la Quinta del Biberó. Va morir a la cruenta batalla de l'Ebre. L'aviació italiana o alemany que ajudava al Franco, van fer una matança horrible. Del noi, no va apareixer mai. Durant molts anys per aquella zona es trobava de tot. Una mostra d'alló, ès visitar les runes de la població de Corbera d'Ebre i el diversos Centres d'Interpretació que hi ha per la comarca, força interessants per saber quelcom de l'Història de Catalunya durant la guerra civil.

 

T’enracordes d’algun fet caracteristic de la guerra?

El 18 de juliol, quant va començar la guerra, la familia anaven d'excursió amb autocar. Estavem a la Plaça de Catalunya, quant van començar a passar cotxes amb milicians armats direcció al cuartel de Pedralbes i ja varem sentir canonades. Aleshores cames ajudeu-me. Hi a finals de la guerra, apunt d'entrar les tropes invasores, la gent varen assaltar uns magatzems que estaven plens de suministres: muntanyes de sacs de mongetes, llènties, sigrons, sucre, caixes amb pots de llet condensada i llet amb pols. Quantitat de llaunes de carn russa i peix. La gent desesperada obrien els sacs i tot anava per terra, tant que caminavem per una gruixuda catifa de gra.

 

Com hos veu asebantar de que s’havia acabat la guerra?

Per mi, el final de la guerra va èsser quant el pare ens va portar al Passeig del Triomf on es trobaven els moros amics d'en Franco, els quals venien articles de vestimenta militar ( segur que havien assaltat algun magatzem militar). El pare va comprar unes botes, pagant amb duros de plata, doncs la moneda de La República ja no tenia cap valor. Si
no teníes monedes de plata, no es podia adquirir res.

 

Amb quines condicions veu viure despres de la guerra?

Doncs, penso que no gaire be, sobretot amb el menjar. Passavem gana. Era l'epoca de l'estraperlo, vol dir que molts articles es venien d'amagat a preus abusius.

També a qualsevol lloc, es tenia de parlar amb "cristiano", i al cinema a mitja sessió, sortia a la pantalla l'imatge del Caudillo i aleshores tot el públic en peu i braç enlaire mentre tocava l'himne nacional. Una collonada del dictador !!

 

 

Entrevista a EG:

 

Quants anys tenies quan va exclatar la guerra civil? 

Tenia cinc anys...i no en sabiem mès.......

 

Algun familiar teu va tenir que marxar a lliutar?

Un cosí meu, molt estimat.

 

Quin bandol recolzava la teva família?

Crec que el republicà, el que havia sortit de les urnes.

 

La guerra hos va influir en l’ambit familiar ?

Sí, perquè el meu pare, hem sembla treballava com a funcionari , junt amb el meu tiet i avi i per por a les represalias un temps abans d'acabar la guerra van marxar a França.

 

Durant la guerra amb quines condicions vareu viure?

Mes aviat dolentes. Sobretot l'ùltim any sense el pare.

 

Com os proteguieu dels diversos atacs? Vas viure algun bombardeig ?

Tenia moltíssima por, m'amagava sota la taula del menjador.

Viviem al c/ Tordera de Gràcia i una bomba va caure a la casa del davant. Imagina't la por !! Al primer bombardeig la mare ens va portar al refugi subterrani. Però al veure la gent amb matalassos dormint al refugi ,mig amuntegats, pudor i bruticia, no varem tornar-hi mès. A les nits, dormiem al mateix llit de la mare, la meva germana i jo. El meu germà molt petit al cabàs., però tots a la mateixa habitació. Sí la mare s'aixecava, nosaltres al darrera agafades a la camisa.
I quant va haver-hi el bombardeig d'un vaixell de guerra, va èsser horrorós el sorroll de les canonades. Molt de pànic !!

 

Com va influir el franquisme en l’àmbit de l’educació?

Acabada la guerra, vaig anar a l'escola que es deia Colegio de los Reyes Catòlicos, al c/ Aragó. Aleshores haviem canviat de pis  i de barri. L'enssenyament completament en castellà. Les professores eren molt bones, però obligades a  parlar en cristiano.
Cada divendres anavem a confessar i combregar. En quant al capellà confessor una de les preguntes que feia a totes les nenes i que hem va quedar per sempre a la memòria, era si algú ens tocava. Aixó quant tenia 8 o 9 anys. Desprès totes les amiguetes feiem els corresponents comentaris.

 

Com et va sentar el cop d’estat de Franco al 1936?

Quant va esclatar la guerra era molt petita per opinar.

 

Durant la guerra, vas perdre alguna persona coneguda o estimada?

Sí, al cosinet abans esmentat. Va èsser cridat a files per anar a la guerra i mai mès en vàrem saber res.

L'avi va morir a França, segurament al camp de concentració francés. Però no vaig sentir, que jo sàpiga, cap comentari a casa, com van viure a França. També tinc el dubte, perquè es van refugiar a França si no havien fet res. Almenys ningú els va empaitar, ni va haver-hi cap registre a casa, per localitzar-los. Un enigme que no he sabut mai.

 

T’enracordes d’algun fet caracteristic de la guerra?

Recordo molt els tips de trevallar que es feia la mare quant el pare va marxar, per mantenir-nos a tots. Cosía articles d'esport.I quant va haver-hi l'assalt als magatzems de menjar, ella tota sola hi va anar. Va èsser molt valenta. Tambè recordo que teniem una senyera a casa. I un vespre, la mare per por al registres que deien feien els "nacionals", s'en va anar tota esporuguida a llençar la nostre senyera a una cloaca.

 

Com hos veu asebantar de que s’havia acabat la guerra?

Doncs, no ho sé. El fet de no haver-hi bombardeigos ja era una bona senyal.

 

Amb quines condicions veu viure despres de la guerra?

Fins que no va tornar el meu pare sa i estalvi, economicament molt malament. Desprès quant el pare va trobar feina, quelcom millor. Van èsser anys molt dolents.

 

Fotografies de l’epoca:

 

   

 

És el poble vell de Corbera d'Ebre, on van morir per aquella batalla, la majoria dels nois de 18 anys del la Lleva del Biberó. Ara el poble es conserva com a monument históric. De l'esglesia només resta la paret frontal, dintre es tot enrunat, buit.

    

  

 

Gent que intentava marxar cap a algun altre país.

 

 

 

Primer cotxe que va arribar a Barcelona despres de la guerra.

 

Cartell del ‘Ejercito popular’

 

 

Milicies republicanes

 

Conclusions:

 

Crec que es un treball molt important a fer, ja que son documents historics i que d’aquí poc ja no es podra fer perque ja no quedaran persones que ho puguin explicar.

 

En aquest treball he apres molt ja que he escoltat dues histories de persones que van viure la guerra, no son fets que els hi hagin explicat. A més a més, en el meu cas, he sentit dos histories molt iguals pero a la vegada molt diferents ja que el J. patir molt la guerra i tenien por nomes dels bombardejos i van poder aconseguir una mica més de menjar prenenli al veï encanvi, l’E. va patir molt més la guerra ja que no tenien res de menjar i no el podien aconseguir de cap de les maneres i intentava tambe fer-se carrec  una mica del seu germa petit per tal de que no fos la seva mare qui se’n cuidava de tots tres.

 

Júlia Bohigas

4 ESO A

 


Publicat a: Història
Sigues el primer a qui li agrada això.