per en 11 Juny 2011
768 Vistes

La política ha espatllat masses cops les possiblitats d'alliberament que ha albirat Catalunya.  Quin segrestador deixarà anar la seva víctima només perquè aquesta li ho demani educadament?

Les seves paraules manyagues no alliberaran mai aquest poble. castella no ens tem,coneix l'estranya moralitat que de sobte ens ha atrapat a tots i ens ha fet covards i indignes. L'enemic sap l'abast de la nostra feblesa, els nostres mots no li enceten la carn ni desperten inquietud en un cor massa petit per entendre la grandesa de la nostra causa. Les paraules doncs,no són remei al dolor que patim.   Per les armes un dia vam aconseguir ser independents i amb armes defensàrem fins l'últim alè la nostra sagrada independència.  On són avui les armes que tanta glòria dugueren al nostre nom? on és el valor que feu recular enemics i forasters, temorosos del patriotisme que els catalans empunyaven? no hi ha armes ni valor, com voleu doncs,que hi hagi independència?

A Catalunya només li queden fills badocs i aprofitats escanyapobres que juguen a la política amb els seus amics espanyols.  Traïdors infames que només s'enrecorden dels ideals perduts quan necessiten el nostre humil vot per no perdre les regnes del negoci que han trobat a les espanyes.

Els catalans de cor, els vers fills d'aquest poble no fan negoci amb el nostre honor,ni amb la imminent mort de Catalunya.  No són diners, influències ni glòries el què cerquem,és la llibertat de la Pàtria el què ens mou; és la seva llibertat i prou.

Potser la causa la vam perdre fa temps i som irreconciliables amb la victòria, més no per això callarem, més no per això, deixarem de fer el què toca.

Els polítics continuaran garlant: seran hàbils oradors, incapaços d'interpretar emperò les nostres paraules; mai entendran les nostres raons, ni les tàctiques de la nostra causa, tampoc sincerament, necessitem que les entenguin. Nosaltres parlem d'amor,ells, només han estudiat xifres i balanços.  No som homes i dones de negocis, només som catalans i catalanes disposats al què calgui per recuperar la dignitat que ells ens han fet perdre pactant miserablement amb qui ens manté segrestats.  Els nostres anhels no es paguen omplint butxaques, si tenim preu com tothom, el nostre, sens dubte, espanya no pot pagar-lo.

Crèiem  els intransigents que la indignitat dels polítics tenia un límit.  Erràrem.  Erren també aquells que veuen límits en el nostre patriotisme a ultrança.

 

Fragment de l'article de "ç" publicat a l'Intransigent núm. 28

Publicat a: Política
Sigues el primer a qui li agrada això.