Ha estat un dia accidentat.
No paraven d'entrar i sortir pares, mares i nens que feien soroll pel passadís del Bullidor, lloc on es fan les classes.
Havíem de passar TOTES les cançons que he anat fent i només han estat unes quantes. Les més fàcils.
Tampoc he pogut gravar amb qualitat, l'Himne d'Israel i el Cànon del Cafè.
Ha estat frustrant.
El Fredy, el profe, ha quedat molt content de la meva evolució: Des de res (de solfeig) a fer molt més del que se'm demanava.
Al final només m'ha gravat el Testament d'Amèlia i una cançó de bressol, sueca.
A Rubí, l'Ajuntament és suciata, però pels preus de l'escola de música semblen ben bé conservadors...Dubto, que amb els temps que corren, que jo continui.
Ha estat una bona experiència. El meu instrument és el Clarinet. (En canvi, he intentat fer sonar la flauta de bec que ronda per casa, i la digitació és més rígida i, el so, massa agut, no m'agrada).
M'hauré de tornar a reencarnar i continuar les classes....
Fins sempre.
