Sol

Sol.

A dalt, al cel, és un astre.
A baix, a terra, és un home.

L'un dóna llum i mira,
l'altre veu ombra i plora.

L'un veu el món al voltant, com gira,
l'altre el veu sobre el seu cap, com cau.

L'un és al seu lloc, com sempre,
l'altre s'ha perdut i no es troba.

Són dos, per tant ja no són sol.
Però no deixen de ser, tots dos,
sol i sol.