Introducció:
Per fer aquest treball he entrevistat a la meva àvia per part de mare de 72 anys, Vicenta Cusidó, que va néixer a finals de la guerra civil espanyola, el 19 de setembre de 1938. Aquesta entrevista ens mostra el record del què la meva àvia li explicava la seva mare i familiars sobre la guerra civil, i la seva visió de la postguerra viscuda en primera persona. A més adjunto diverses aportacions gràfiques.
Entrevista a Vicenta Cusidó:
1. Te'n recordes d’alguna cosa de la guerra civil?
No me’n recordo de res perquè jo era molt petita. Però a mi m’havia explicat moltes coses la meva mare. M’havia dit que hi havia gent que feien intercanvis de menjar, per exemple nosaltres teníem vi i l’intercanviàvem amb el nostre veí que tenia oli. També hi havia molta gent que saltava als horts a robar menjar i moltes vegades quan no trobaven res es menjaven les cols gegants, que eren del bestiar, o es menjaven les pells de les patates que trobaven a les escombraries. Hi havia molta fam en aquella època però a casa meva no en vam passar gaire perquè el meu pare treballava a un lloc on distribuïen carn per els militars i llavors en portava a casa, a part el meu tiet treballava en un forn i a més teníem un petit hortet al pati de casa.
També recordo que la meva mare m’havia explicat que quan bombardejaven la ciutat cap a finals de la guerra, que era quan jo hi era, el meu pare es posava sobre meu perquè creia que d’aquesta manera em protegia més de les bombes.
2. Quin bàndol recolzàveu a la teva família?
La meva família no recolzava a cap bàndol, tot i així el meu pare i el meu tiet volien que guanyessin els franquistes perquè els capellans van ser molt perseguits pels republicans i el meu tiet era capellà. Per aquest motiu van ser tancats a la presó durant un temps.
Tot i així la meva família també estava en contra dels franquistes, ja que ells volien prohibir el català i aquesta era la nostra llengua.
3. Us vau haver d’amagar o vau haver d’amagar algú durant la guerra?
Sí, els meus pares es van casar per l’església en temps de guerra, i van haver d’anar a viure, durant un temps, a casa uns parents de la meva àvia perquè sinó algú els hagués pogut delatar i els republicans els haguessin tancat a la presó. A més, durant la guerra el meu pare i el meu tiet també es van haver d’amagar perquè, com ja t’he dit abans, el meu tiet era capellà i els republicans els buscaven.
També el pare del meu marit, el teu besavi, es va haver d’amagar perquè era carlí. La teva besàvia tenia un forn i tots els companys del teu besavi que eren carlins i el teu besavi s’amagaven al pis de sobre.
4. Ens pots explicar alguna anècdota familiar de la guerra?
Sí, recordo que la meva mare me va explicar que el meu pare i el meu tiet van ser tancats a la presó durant un temps per ser creients del catolicisme i durant aquest temps es va enviar cartes amb la meva mare, el meu pare.
5. Què feia la teva mare durant la guerra?
La meva mare durant la guerra hi va haver una època que va treballar a Cal Pous i més tard, com que ella havia anat a economia sabia cosir, feia alguna cosa de roba i alhora ensenyava a noies a cosir. Llavors totes demanaven fils i la meva mare tenia alguna cosa de merceria i els hi venia, va ser així com es va posar en el negoci de les mitges. En un principi tenia clients particulars que els hi portava les mitges i després les va vendre en botigues.
6. Veu tenir por i vau passar gana?
Por molta, moltíssima. Molt patiment perquè la meva mare tenia dos germans que els podien cridar per anar al front, a més el germà del meu pare, com ja he dit, era capellà i el podien agafar en qualsevol moment i empresonar-lo.
7. Vau perdre algun familiar a la guerra civil?
Sí, el germà gran de la meva mare que treballava en un forn i el van cridar per anar a la batalla de l’Ebre i no se’n va saber mai més res.
8. On vivies durant la postguerra?
Jo vivia on visc ara, però abans no hi havia aquests pisos sinó una casa amb un petit pati on hi havia gallines i conills i un pou. Hi havia una cuina econòmica, que és una cuina que funciona amb carbó, un menjador i just al costat el cosidor, que és l’actual sala d’estar, on hi solia haver uns sillons amb una taula de braser. Nosaltres al cosidor, a més, hi teníem una nevera de gel.
9. Com va afectar la guerra a la vida quotidiana de la gent?
La gent es va quedar sense res, van haver de partir pràcticament de zero. A alguns els hi havia pres la casa o se l’havien trobat plena de polls. El meu tiet, per exemple, va quedar una mica boig per culpa de la guerra.
10. Com vas viure la postguerra?
Jo no vaig passar molta gana, o sigui que no va ser molt dura la meva postguerra. Jo vaig anar al jardí d’infància més o menys fins els deu anys i llavors em van portar a cultura pràctica i vaig fer comerç. Quan sortia de l’escola anava a buscar la ració de pa, de sucre o d’arròs que ens tocava. A l’escola hi havia només dues classes, la dels petits i la dels més grans, estàvem en una mateixa classe uns en una banda amb i els altres a l’altre però amb diferents mestres.
11. Segons el què t’han explicat, què va ser més dur, la guerra civil o la postguerra? Perquè?
Per la meva família va ser molt més dur la guerra civil. El patiment de sentir que queien les bombes i no saber on amagar-te era molt gran. A més, anaven per les cases a buscar la gent i no podies saber mai quan et tocaria. Després, a la postguerra, hi va haver limitacions de menjar,però com ja t’he dit, nosaltres no vam ser dels que vam passar més fam. Tot i així tota la meva família estava bastant cadavèrica.
12. Com era l’escola d’aquell temps?
Abans a l’escola t’explicaven motes menys coses que ara, t’havies d’espavilar tu i empollar. Els horaris també eren diferents, hi anàvem de 9h a 12h i, a la tarda, de 3h a 6h. Però nosaltres el dissabte també havíem d’anar a l’escola, només hi havia festa el diumenge, igual que a les fàbriques.
A la meva escola, a més, es parlava sempre en català. Tot i que els llibres eren en castellà i les mestres estaven obligades a fer-te la classe en castellà; al pati, quan et dirigies a la professora fora de classes, etc. sempre en català.
13. A què jugaves de petita?
Allà al jardí d’infància hi teníem un pati, on hi passava també la gent d’una fàbrica, i jugàvem a 1,2,3 botifarra de pagès, també a pito ( la xarranca), a cuca amagar, els nens jugaven a pilota... Jo, de petita, m’inventava moltes cançons i les anava cantant i ,fins i tot, hi havia unes veïnes que eren grans que em demanaven que els hi vingués a cantar alguna cançó.
14. Hi havia igualtat d’homes i dones?
No, la dona depenia del seu marit, pare o germà. Algun d’aquests li havia de donar permís per fer qualsevol cosa que volgués fer. Això és el què imposava Franco. Un exemple de què consideraven a la dona inferior, és que sempre tenia que portar mitges. Era com si no li deixessin ensenyar les cames. Un altre és que quan jo em vaig treure el carnet de conduir, vaig ser la segona dona de Terrassa en treure-me’l. A casa meva, però, la meva mare no depenia del meu pare, li deixava fer el què ella creiés sense tindre que demanar-li.
15. Creus que el govern franquista t’ha influït en la teva forma de pensar o actuar?
Amb aquest govern procuro no pensar-hi, m’ha demostrat que la seva forma d’actuar i de pensar no és gens humana ni solidària. M’ha fet tornar més radical amb els feixistes i fins i tot m’ha creat com una certa antipatia cap a la gent de parla castellana.
Documents de l’època:
“La meva àvia i el seu germà a l’escola l’any 1945-1946”
“La meva àvia en diferents cursos escolars”
“La meva àvia damunt del pou que tenien al pati”
Conclusions:
Amb aquesta entrevista que he fet me n’he adonat com va ser de dura la guerra civil, tant psicològicament com físicament, per tots aquells que la van viure; encara que la família de la meva àvia no va ser de les que ho va passar pitjor. M’adono de la sort que tenim nosaltres de viure en aquest període de pau en què les dones no depenem dels homes, tenim certa llibertat, el nostre cap de govern no és una persona de ideologia feixista, que alguns dels seus ideals era la destrucció de la llengua catalana i la de moltes més cultures...
En aquesta entrevista veig també com hem evolucionat nosaltres mateixos, comparant el tipus d’escola que hi havia abans, els jocs amb què s’entretenien els nens, el paper de la dona dins aquella societat, en general la vida i la manera de fer d’aquella època.
Crec que ha estat un treball molt interessant de fer perquè aquest treball no és ni més ni menys que la nostra història, la història dels nostres avis.
Arola Ycart Canal