Introducció
En aquest treball el que es pretén es intentar representar per mitja d’una entrevista la dura vida tant durant la guerra civil com en la postguerra. Tot això per mitja d’un testimonis que l’han viscuda intensament: els meus avis.
El meu avi es diu Lluis casas-salat i vivia a caldes la seva família era més aviat franquista, es a dir, de dretes tot i que no els convencien cap de els dos bàndols.
I la meva avia que es diu maria rosa vivia a caldes però al final de la guerra es va traslladar amb una amiga de se mare per treballar ala i que li donessin menjar perquè el seu pare havia mort a la guerra i no podien alimentar a tots els fills.
Quan la guerra civil va esclatar tenien 9 i 7 anys respectivament i tot que seguessin molt petits els records d’aquesta guerra que va enfrontar a germans i família senceres se’ls va quedar gravat a la memòria.
Aquesta guerra va ser un enfrontament entre franquistes i republicans. Els franquistes estaven dirigits per Franco que ostentava o ostentaria el títol del Caudillo, i els republicans estaven governats per Negrin, que era el cap comunista.
L’entrevista es divideix en la preguera, la guerra civil i la postguerra i va acompanyada de alguns documents de la època que els meus avis o pares han conservats o que els e tret de Internet: com per exemple una foto de la mili, retalls d’antics diaris etc...
I a l’ultima pagina hi tenim les conclusions que he pogut extreure d’aquest treball, i de tota la informació que he pogut aconseguir a partir dels meus avis que son els que han fet possible aquesta entrevista.
Entrevista de la preguera
Te’n recordes de com era la vida anterior a la guerra civil?
- Lluis : Recordo que anava a jugar a la plaça del lleó, que anava a jugar amb els meus amics
- Maria rosa:No ho recordo era molt petita però el que recordo es que el meu pare sortia a esmorzar al portal de casa i ens cridava amb un xiulet i anàvem tots corrents cap allà, però desprès va venir la guerra i ell se’n va tingué que anar i iai o va tornar mai mes
Com us divertíeu?
- Maria rosa: érem molt petits però tothom anava als balls del poble, a casino, a les festes majors, i els mes petits amb jocs com saltar a corda, etc...
- Lluis : jo anava a jugar amb els meus amics, fèiem lluites amb pals de fusta, també es fien festes, etc..
Com era l’escola en aquells temps?
- Maria rosa:No ho se no hi vaig anar
- Lluis : Els republicans et podien donar algun que altre mastegot no ‘’s’anaven con xiquetes’’. Fins i tot havia vist a algun agenollar-se i demanar perdo. Jo vaig anar a una escola religiosa als escolapis, però això en els franquistes no els havia vist a fer mai. A les classes teníem una cru religiosa penjat a la paret i no teníem els llibres que teniu ara que sinó teníem un llibre i nomes un quaderns, un llapis, goma maquineta a part els nens i la nenes anaven separats.
Entrevista de la guerra
Com es va viure l’esclat de la guerra?
- Lluis : Amb molta tristesa i amb molta por
- Maria rosa: Amb molta por ja que el meu avi era publica i teníem por d el que ens poguessin fer.
Com us veu assabentar del inici de la guerra?
- Maria rosa: No ho recordo
- Lluis : Jo recordo que vaig veure que passava un cotxe darrere l’altre tocant al clàxon amb mocadors vermells lligats al coll i treien fusells per la finestra, també recordo que al passar per la plaça de la església veies que des de dalt agafaven als sants i els estavellaven a baix i a mes els cremaven.
Com va afectar la guerra a la vostra vida quotidiana?
- Maria rosa: A casa meva molt perquè a casa meva estaven ben situats es guanyaven be la vida però en el temps de la guerra van matar el meu pare que va haver de anar al front i acabada la guerra ens o van prendre tot, me’n recordo que el meu pare era fuster i a casa teníem llistons de fusta i al cap de molt temps de que s’acabés la guerra encara veia per el carrer els llistons de fusta del meu pare i el meu tiet amb les seves inicials, gravades.
- Lluis : A casa meva tot i que no va ser igual també ens o vam passar molt malament i me’n en recordo sobretot que ven passar molta gana en aquells temps e menjat coses que no e tornat a menjar mai mes.
A on vivíeu durant la guerra?
- Lluis : Jo a casa al passeig del remei, igual que abans.
- Maria rosa: Jo primer a casa a l’avinguda del generalísimo que abans es deia carrer pi margall i acabada la guerra vaig anar a Can Pachau que era una casa de pagues perquè la meva mare al quedar-se viuda amb quatre fills no ens podia alimentar a tots i un amiga de me mare li va dir que jo podia anar amb ella que així l’ajudaria a la granja i així tindria una boca menys que alimentar, per això no vaig sentir tant la guerra.
Amb qui vivíeu durant la guerra civil?
- Lluis : Jo vivia amb la meva mare la meva germana i el meu germà.
- Maria rosa: Jo amb els meus germans ( 2 germans i 2 germanes) i amb la meva mare i el meu avi ja que el meu pare havia mort al front. Tot i que no vaig viure tot el temps amb ells, ja que poc temps desprès vaig anar a viure a una granja a treballar.
Com va influir el franquisme en les escoles?
- Lluis : Ens van inculcar molt la religió, havien de fer catequesis havies de anar a missa si no ja no erets ben vist.
- Maria rosa: Jo no vaig poder anar a l’escola vaig tindre que començar a treballar e molt joveneta perquè me mare viuda amb 4 fills no teníem menjar per tots, i vaig tindre que començar a treballar i deixar l’escola.
Quin bàndol recolzava la vostra família?
- Maria rosa: La meva estava del bàndol dels republicans el meu avi era república i desprès de tot el que els franquistes ens van fer encara mes.
- Lluis : La meva família era mes aviat de dretes però tot i això ni un bàndol ni un altre em van convèncer del tot, cap hem van agradar, vaig veure fer coses molt mal fets dels dos bàndols
A on es passava mes gana?
- Lluis : A les ciutats era on es passava mes gana perquè era on se sentia mes la guerra els pobles estaven mes allunyats respecte la política.
- Maria rosa: A les ciutats, ja que als pobles la gent tenia agricultura, e seu hortet i si teníem sort algunes besties, així tenien cobert el tema del menjar i ho podien intercanviar per e que els fes falta.
Com aconseguíeu el menjar?
- Maria rosa: No es podia anar a comprar recordo que tot havia de ser amb intercanvis, jo et dong patates tu em dons oli de menjar a les botigues no n’hi havia. I hi havia un eslògan que era: Franco Franco nos prometiste pan blanco si ahora nos das serrin preferimos a Negrin ( Negrin era un cap comunista) .
- Lluis : Jo tenia un oncle que era molt fumador que canviava els puros per menjar i també recordo que el pa era groc perquè es feia amb el blat de moro no estava fet amb farina normal i quan per primer cop en molt de temps vaig veure pa blanc em va sorprendre molt, semblava que no podia ser.
Podríeu explicar alguna anècdota de la guerra?
- Maria rosa: Jo es que era molt petita i no recordo gairebé res
- Lluis : Jo si, me’n en recordo com alguns veïns a la nit quan ja estava tothom dormit sortien amb l’escopeta per matar a els de l’altre bandó. I també vaig veure passar un camió carregat de cadàvers que e dirigia cap al cementiri per deixar-los allà enterrats allò hem va causar molta impressió.
Quina va ser el record que mes us va marcar?
- Lluis : A caldes u dia hi havia uns avions que s’amatrellaven entre ells i se que me germana, l meu germà jo ens vam posa arrambats en una paret amb un pal a la boca perquè deien que si tiraven bombes era mes difícil que t’esclates el timpà o et fessin mal les orelles i molt espantats. Allò hem va quedar gravat en el record.
- Maria rosa: Jo va er ja cap al final de la gerra que teníem una veïna que era de les nacionals de les nacionals que cua van entrar el franquistes a sortir el carrer i li v començar a donar la ma tots els generals i me mare i jo que estàvem a terrat de casa pensàvem: ha pobre senyora Lola nomes falta que no sigui els franquistes que la mataran.
Qui anava a lluitar?
- Maria rosa: Els homes que tenien mes de 16 anys, però molts van morir en la batalla de l’Ebre perquè els mataven perquè no volien creuar o simplement perquè s’ofegaven
- Lluis : Els homes, tot i que alguns tenien 16 anys ( la quinta del biberó)
Coneixeu algú proper que va participar activament a la guerra?
- Maria rosa: Doncs al front a lluitar nomes hi anaven es homes. El meu pare que el van cridar a files per quintes i ja no va poder tornar va morir amb 30 i pico d’anys. Va anar a la guerra quan estava a punt de acabar a la batalla de l’Ebre va venir d permís un dia i es meus germans encara no caminaven. El meu avi va escriure cartes per dir que estava malalt que li havien de donar u permís. Tot això ho feien per amagar-lo perquè si hagués tornat de lla guerra amb un permís l’haguéssim amagat allà on haguéssim pogut i així no tingué que tornar, però ja no va venir mai mes.
- Lluis : Els meus oncles, ja que jo no i podia anar perquè era un nen petit. I conec una anècdota de un amic meu que també estava participen a la guerra que quan s’anava a escapar un dels oficials el va seguir per a veure on anava i si tenir intenció de marxar matar-lo i ell es va treure els pantalons con si hagués de anar de ventre perquè va veure al que el seguia i quan va acabar se’n va tornar com si res tot i que ell anava amb la idea de escapar-se, i quan el que l’anava a matar ho va veure va tornar sense dir res.
Entrevista de la postguerra
Com vas viure la postguerra?
- Maria rosa: Doncs amb molta gana, moltes necessitats i amb molta por.
- Lluis : Doncs a casa meva no vam passar gaire gana ni necessitats ja que proveníem d’una família mitjanament rica però amb molta por.
Encara hi havia repressió?
- Maria rosa: Si respecte als republicans els franquistes en van matar a un tip, i el català nomes es podia parlar a casa, els que parlaven català fora de casa podien ser empresonats.
- Lluis : Si però a casa meva com es parlava Castella i eren de dretes pràcticament o vam suportar be.
Com eren les escoles? quans anys i vas anar?
- Maria rosa: Jo quan es va acabar la guerra ja no anava a l’escola la vaig deixar als 9 anys.
- Lluis : Jo quan es va acabar la guerra també ja m’havia posat a treballar.
De que treballaven la majoria de gent? I tu?
- Lluis : A caldes la majoria de gent treballava o de pagesos o en la industria Textil, i jo treballava en una empresa Textil.
- Maria rosa: Es treballava o de pagesos o en la industria jo treballava a la industria Textil.
quan vas tenir el teu primer aparell de televisió? I el teu primer cotxe?
- Lluis :El primer aparell de televisió el vaig tenir al voltant dels 40 anys i el cotxe que era un Seat 600 als 42 o així.
- Maria rosa: El primer aparell de televisió que ven tenir va ser per l’any 67 i el cotxe un parell d’anys mes tard.
Com veu viure la mort de Franco?
- Lluis :Indiferent jo no desitjo la mort de ningú. A part vam passar alguns bons anys. Es mes a l’època del Franco havia fet la mili i si algun dia havia acabat de fer un servei a les 2 de la nit anava caminant a casa me germana que estava a les afores a sant Andreu ara no o faria perquè tindria por.
- Maria rosa: Jo també indiferent ja que en aquella època ja tothom s’havia adaptat a la forma de fer de aquell govern.
Documents de l’època
(No són originals, estan extrets d'Internet per complementar l'entrevista)
Conclusions
El que he pogut extreure amb aquest treball a sigut moltes coses mes que no si ho hagués treballat nomes amb un llibre de text. Realment no ens en adonem però la historia forma part de nosaltres i de les nostres vides i al fer aquesta entrevista m’he adonat que no es una cosa molt allunyada de tots nosaltres sinó que va marcar a tota una generació, la dels nostres avis.
Realment li agraeixo molt als meus avis el fet que m’ho hagin pogut explicar i he tingut sort al tenir dos histories tant diferents entre si.
M’espanta pensar tot el que han viscut que si la guerra, els bombardejos, la gana, el front, tantes coses que no puc entendre com hi ha gent encara que desprès de veure tot el mal que van fer encara tingui la mateixa mentalitat.
M’hagués agradat tenir mes documents de l’època però al serà llavors uns nens no han conservat res, l’únic son trossos de diaris que e extret d’Internet.
Ara crec jo que es menys complicat per mi imaginar el que van tingué que viure els meus avis durant aquells anys tant durs en que es va passar de la preguera una etapa feliç i de color de rosa a la guerra civil on molta gent va morir al front fins a la postguerra on molta gent va morir però aquest cop de gana.
He trobat que ha estat un treball genial per tal d’enriquir-me culturalment d’una forma diferent a les habituals.
Mar Casas-Salat Agudo