21 de novembre de 1999.
Són les 9:57 a.m. i neva.
És un regal del cel.
Quan a les 9:50 ha vingut la Carme (infermera) m'ha dit:
-T'estàs lliurant d'un fred...!
I jo he pensat i, si neva? Més endavant m'ha semblat veure algun flog i m'he dit: neva? Però no ho havia vist prou clar. Al cap de poc, he tornat a girar la vista al cel i he vist les volves com queien. NEVA!!!! una gran alegria se m'ha instal·lat dintre meu. La mateixa Carme ha dit que havia nevat arran de mar -si neva a Castelldefels que està a 0 metres, a Sabadell, també.
Aquesta nit l'he dormida tota fins a la rutina de les 7 a.m., hora del termòmetre i la pressió. He esmorzat amb normalitat; la rentada habitual també ha estat amb normalitat excepte l'òstia per culpa de la poca maniobralitat dels pals: el guix ha sofert un parell de cops a terra i, això que no m'hi puc arrepenjar.
L'auxiliar que m'ha dut l'esmorzar li ha agradat l'habitació on estava. TOTA SOLA. Si estàs ingressada en un hospital val més que hi estiguis bé i, si a més, estàs en una habitació com aquesta encara més!
Ara neva amb més frorça. La neu comença a quallar. Ja som al migdia.
Abans de dinar ha vingut la Judith mentre jo era al WC. M'ha preguntat si per dinar volia Cava...Francament no l'havia entès prou bé i li he fet repetir:
-Si vols Cava! l'Hospital està de celebracions: avui el Papa ens canonitza el fundador, en Benito Menni...
I tant que en vull...però ha estat una gran decepció. Era dolentíssim. Un semi dolç.
De primer, escudella; l'amanida que mai no es deixen; plat estrella: cabrit amb suc i puré de patata -i el que no han dit era que les boletes petites que hi havien allà flotant era pebre sense moldre!- i de postres, gató de gema/rovell d'ou (en cast. yema quemada) amb nata i una bola de xocolata al damunt. -I el cava-. Això sí que és bo: celebrar que et canonitzin un fundador a base de menjars suculents!
Vegeu-ne una mica d'història: (està en castellà)...