mutxina
per en 24 Maig 2011
2,077 Vistes

images?q=tbn:ANd9GcQCmWU966t3A6rGmQlGhrFaK75FEqXTwWE0mRrgJFj1YPk1jwXYUdce8rGrWw

 

 

A vegades no se fins a quin puc estic preparada per jugar a segons què.

Perdo interés i em desmotivo amb facilitat quan veig que el joc que he començat no va enlloc. Un juga amb alguna finalitat i jo em centro en aquesta finalitat, única i exclusivament. Tinc la meva propia fitxa, la moc, tantejo les trampes del taulell amb la fita d'aconseguir el meu objectiu. No m'interessen les altres fitxes, ni penso en menjar-me cap que no em porti a ser la guanyadora.

Però el cas és que jugo a un joc sense regles, sense obligacions i, pel que veig, on tot està permés. Potser estic acostumada a donar-ho tot, a disfrutar al màxim de la partida sense distraccions, a jugar-me-la tot per guanyar, tot i que soc de les que saben nedar guardant la roba. No m'agrada tindre fronts oberts per tots costats, sóc de batallar una sola guerra. Lluito sense haver de lamentar víctimes.

Però vaja, la humanitat és quelcom incomprensible i cadascú, segons conviccions o conveniències, juga al seu joc.

Cada cop me n'adono més que hi ha molts jocs i moltes maneres de jugar-los, i és molt dificil trobar al rival perfecte; aquell amb qui pots jugar amb rivalitat, amb força, amb astucia i gaudint, sobretot gaudint, d'una partida noble i neta...amb tota la confiança i el respecte que es mereix.

I que bo que és acabar un intens i apassionat joc amb un cop a l'espatlla, un somriure i un "ha estat un plaer".

Potser seria necesari reclamar una fitxa tècnica al jugador que vol participar on s'expliquin les caracteristiques de la seva estratègia i el tipus de joc que vol jugar. Potser sóc mala jugadora i jugo al joc que no toca. Potser l'avaricia de guanyar fa que jo sola crei unes normes que ningú coneix. Potser es juga moltes partides per veure quina és la més fàcil de guanyar i després abandonar les altres. Potser no hauria d'obrir joc amb qui no s'ho mereix o qui no vol coneixer les normes i potser hauria de convidar a aquell que se que sempre jugarà de manera neta i que sempre hi està disposat, aquell que millor coneix les meves regles.

Ultimament em desmotiva no ser la jugadora principal, estic cansada de partides que acaben en tables...vull jugar fins al final i acabar el joc amb una bona i segura agafada de mans. No vull fer més preliminars, ni calentaments per res...em cansa i el que podria ser divertit es converteix en monótom.

El joc de les relacions humanes s'hi pot apuntar qui vulgui, no hi ha data límit de inscripcions, però guanyi o perdi....vull jugar una bona partida!!!

"Señores, hagan juego"

 

Sigues el primer a qui li agrada això.