De tot una mica.
La dona que ve a netejar l'habitació és molt amable. El pol oposat de les rentaculs. Totes són espanyoles, vull dir, castellanoparlants.
Amb la dona de la neteja, sempre parlem; coses de dones o sobre la família. Està molt contenta de venir a netejar-me l'habitació perquè, a diferència de les espanyoles, jo la tinc impecablement NETA. La pobra no m'entén gaire i jo a ella, tampoc. Malgrat tot, hi ha un ambient de cordialitat. Ens vam acomiadar. D'ella, en tindré un bon record!
En canvi, les rentaculs són molt maleducades. Sembla que pel sol fet de treballar a l'hospital, ja els dóna dret a ser-ne les mestresses i a donar pel cul a la gent que no els cau bé. La Maite, la Pilar i la Carmen. Els caps de setmana, quan venen les visites dels altres ingressats, es nota molt quan hi ha espanyols: Fan molt soroll i, les rentaculs ni s'immuten; llavors, s'inventen qualsevol excusa i s'agafen amb bestieses de poca importància.
De les rentaculs, res de res. Crec que són iguals arreu. Estan clonades de mala llet.