20 de novembre de 1999.
M'he despertat molt d'hora. Tenia fred.
Tot era molt fosc i tenia pixera (quan era petita, ho vaig dir mentre ma mare comprava en una botiga i, la dona que l'atenia va fer una cara estranya: pixar, vés quina mala educació? I ma mare, li va dir: Sí, pixar! que no ho havies sentit mai, això? és ben correcte!)....
Aquest matí ja m'han tret l'antiinflamatori perquè la infermera de nit ja ho ha vist bé.
La bruixa -Maite- ha vingut a fer el llit, acompanyada de la Pilar -una altra bruixa-. Faltava ben bé un mes per Nadal i ja estaven fent plans de vacances. Caram!.
La Maite estava molt mansa avui. La Maria li devia haver dit alguna cosa! Ara ja no ha aixecat més el "pito", pobra d'ella...
Entre 11:30 i 12:00, ha vingut la tieta Rosita (tia política de ma mare, morta al 2002) i el seu fill Joan (cosí de ma mare) M'han portat una capsa de bombons -Caja Roja- i un sobret amb 5000 pessetes (30 € actuals). La mare ha vingut i m'ha portat pastes seques.
Mentre hi havia la visita "familiar" han mirat per la finestra perquè s'han fixat que del cel queia alguna cosa que no era pluja. En un primer moment pensaven que allò era pol·len -pol·len al mes de novembre, ara sí que és bona; ara s'han invertit les estacions!!!-. Però després han vist que es tractava de NEU. Un núvol portava volves de neu. Ha estat sols un moment. Ara entenia perquè tenia tant de fred, aquest matí!!!