17 de novembre de 1999.
A més de pencar poc i de voler ser més metgesses que el propi metge, a més de tot això, són INÚTILS i amb cervell petit, petit.
De fet, de cervell no en tenen. I jo no podia estar per tot....
Després del canvi de guix, m'han portat de nou a l'habitació. Tota sola, amb una de les cames aixecades i portant poca roba, he agafat fred a les cames. Les he hagut de cridar per l'avisador. Aquí la vocació de les reines del mínim esforç, del treball quan t'ho diuen, mata i, altres romanços. M'han tapat indistintament les dues cames. El guix s'havia d'assecar. Si elles no cauen en coses tan bàsiques, que són les que hi han de caure...
Al cap d'una estona ha vingut la Carme.
-Que no t'han canviat el guix?
-Sí... Per què?
-Doncs com és que està tapat? Sinó li toca l'aire no s'assecarà!!