17 de novembre de 1999.
Avui, a la sala de cures, hi havien 2 estrangers. Un doctor de Madrid i una noia de Miami.
Allà dins, igual que a les sales d'operacions, hi havia molt bon ambient entre els metges i infermeres: (Rochy i Vialdot).
Un dels Viladot -crec que en són més d'un, pare i fill- porta bigoti, és d'un castany ros i ulls blaus, m'ha deixat estupefacte de tant exemplar! Una infermera xarnega, és a dir, no integrada a la llengua i cultura catalanes malgrat haver nascut a Catalunya, se li ha adreçat al Doctor Viladot. Ell, en comptes de fer el que faria qualsevol persona sense criteri nacional de parlar-li en castellà, SE LI HA ADREÇAT EN CATALÀ!!!!
He obtingut força informació: (El dimecres que ve, si el peu no està inflat, em donaria l'alta. Llavors hauria d'estar 3 setmanes sense posar peu a terra; també, he gosat preguntar-li al Viladot, si hauria de dur plantilles i m'ha confirmat que en general no, però que potser només uns 2 mesos).
En Rochy ha anat al gra: "Tens fotos de quan eres petita en que se't veiés el peu?". No. Tota jo en general, sí, però eren fotos on el peu surt amagadet.
No me n'he sabut estar de dir-li que la "seva presència em reconfortava" i ell, tot inflat ha assegurat que "els metges donaven més seguiritat. Parla fatal!.
-Què tal, com anem?
-Regular.
-I com és això?
-El dit petit no hi tinc tacte...- adreçant-me per educació a la noia estarngera. Com que no veia cap mena de resposta, lli he tornat a explicar i, en Rochy a sortit a la defensiva:
-Ells és de Miami i ell de Madrid. Els has de parlar en castellà, sinó no t'entendran! (A mi no em surt parlar en castellà a Catalunya, m'havia quedat blocada per la sorpresa i, al final, en Rochy els ho ha traduït).
I després en plan de brometa ha sentenciat:
-Els has de parlar en "cristiano" perquè ells no entene el "Polaco"....
-"Cristiano"?, voldràs dir Arameu!, ja que els primers cristians i Jesús mateix no parlaven castellà sinó Arameu. El vaig deixar tant parat que no sabia què dir i, com un disc ratllat, anava repetint que jo els havia de parlar en "cristiano"...
La traca final:
"Si el dimecres que ve, el peu ja no està inflat, et posaré el guix definitiu i, serà aleshores quan et donaré l'alta mèdica. Mentres t'has de quedar aquí..." I el Dr. Viladot ha acabat rematant la brometa: "Home, però no es quedarà pas aquí, en aquest llit, que s'avorriria....!" i en Rochy, somrient tímidament ha dit: "I tant, i tant..."